|
|
Centres Ecoambientals
Els antecedents d´aquesta iniciativa compromesa amb la naturalesa impulsada des de les Conselleries de Medi Ambinet i d´Educació i Cultura, els trobam a la Cimera de la Terra, que va tenir lloc l´any 1992 a Rio de Janeiro. S´hi va acordar incloure en l´educació els conceptes de desenvolupament sostenible i de sensibilitat ambiental |
Todos los juguetes buscan su sitio (II)
Estem encantats aquesta setmana de poder reproduir un final del conte "Todos los juguetes buscan su sitio" escrit per na Lola Maiques. Recordau que abans de Nadal us vam proposar que escrivíssiu un desenllaç? Teníem el conte a mitges, sense acabar, i el grup de periodistes del Taller de Premsa del CP Antoni Juan ha estat fent feina aquestes dues darreres setmanes, redactant entre tots la proposta que avui publicam.
Per a aquells que no recordeu la història us fem una mica de resum de la primera part:
Tot començava al magatzem de joguets que els Reis Mags tenen a Orient. Cada joguet explicava als altres a quin país volia anar a viure i amb quin tipus de fillets i de filletes. La pilota, per exemple, volia anar a viure amb un fillet espanyol, perquè Espanya és un país ric i li havien dit que hi ha molta afició al futbol. De fet, tots els joguets havien triat països rics, segurs i desenvolupats per anar, ningú no volia anar on hi ha fam i guerres...
Mentre les pepes, els trenca-closques, les pilotes, els cavalls de llenya, els cotxes, els jocs didàctics... imaginaven i justificaven les seves decisions, una foca de peluix de nom Laia feia dies que s´havia convertit en el regal de Reis d´en Quique, un periodista que feia feina a la televisió.
Na Laia, asseguda devora de l´ordinador d´en Quique va descobrir coses increïbles. Va conèixer les renous de la selva, la neu dels cims, els deserts, els jardins orientals... i amb tot açò, es va adonar que existien fillets i filletes de tots els colors, plens d´esperança, que somiaven tenir, a més de fam i de misèria, algun joguet de Reis. Na Laia va veure ben clar que havia d´explicar açò als seus companys de magatzem...
I aquí s´acabava la història, quan na Laia tornava al magatzem a rallar amb la resta de companys.
I així continua el final que ens han escrit els periodistes del CP Antoni Juan de Maó. |
|
|
|
