Autor: Emili de Balanzó

Com cada matí, mires el 'Menorca' i et quedes sorprès i meravellat. Com és possible, penses tu, que encara existeixi...

El que més et sorprendrà és el silenci. Silenci ben curiós a un país de cridaners. Un silenci com de temps aturat t’acompanyarà des que entres...

Esper que em creguis si dic que hi ha hotels i ciutats també que tenen ànima. Ben igual que passa amb alguns...

Sí, imagín que, com a quasi tothom —sempre queden masoquistes—, se’t fa costa amunt pensar que tornam...

Aquest matí d’octubre de cels transparents i aus que van i venen, l’he recordat. Tard, molt tard...

Recordes aquelles fantàstiques caixes de Màgia Borrás...? Ens porten aires i records d’altres temps...

Vèncer una persistent i clara ignorància és el ferm propòsit que molts ens hem fet nombroses vegades...

Les cobertes de tots els diaris publicaven de manera destacada les paraules del president del govern...

El dia havia començat amb tota normalitat. Els petits de la casa eren a l’escola. A les terrasses penjaven...

A la vida, amic meu, passen coses que, per la seva complexitat, peculiaritat o extravagància...