Autor: Emili de Balanzó

A la vida, amic meu, passen coses que, per la seva complexitat, peculiaritat o extravagància...

Realment, vists de prop, no tenien l’aspecte ferotge i altiu que ens mostraven les pel·lícules o contaven els llibres d’aventures que havíem llegi

En temps, com aquests, de proses tan rostides com indigestes, parlar de poesia i poetes pot ser una perillosa temeritat...

Al carrer. L’has vista al carrer i encara no era de dia. Al portal d’una casa en què, suposes, ha fet una llarga estada...

I un bon dia descobrires, gràcies a un amic impagable, el món del mar. Un indefinible i extraordinari univers...

Ho faré. Cap problema, amic meu: et tornaré a contar aquella història que no acabes mai de creure. Escolta’m bé...

De petit creies que les zebres eren cavalls disfressats o que s’havien vestit per anar a una festa de gala...

Aquesta d’avui és una història ben curiosa. Curiosa i ridícula. Veuràs...

Mira, no sé si aguantaré aquesta calor, ja no puc més», s’exclama la bona senyora mentre empeny el carret...

Entres a la renovada oficina de la caixa d’estalvis. Moderna. Molta llum. Clients que esperen el seu torn...