Precisamente, la ya famosa intención de presentar una moción de censura por parte de la oposición de izquierdas es un ejemplo de la ineficacia en la gestión. PSOE, PSM y Ciutadella Endavant tienen todo el derecho a reclamar el gobierno municipal. Les avala el resultado de las elecciones. El PP gobierna solo por la incapacidad de acuerdo entre los partidos de la oposición. Primero, era el PSM el que celebraba que todo estaba a punto para la moción de censura. Después, el PSOE prescindió de los dos concejales que no apoyaban esta iniciativa y allanó el camino. Pero ahora es el PSM el que vuelve a «enfriar» la moción. Mientras, Ciutadella Endavant va perdiendo afiliados y no solo Sebastià Servera. Quizás hacer cuentas de cuántas fiestas de Sant Joan le corresponden a cada alcaldesa sea un factor determinante. Hagan quinielas. Todo parece indicar que serán dos para Juana Mari Pons Torres (PP), una para Maria Jesús Bagur (PSM) y otra para Sandra Moll (PSOE). Sant Joan siempre ha pesado más que no la calidad de la atención sanitaria o el impulso a la vivienda social.
La pregunta básica es: ¿cómo va a mejorar la gestión municipal un gobierno de izquierdas? Todavía no hay respuestas y sí muchas dudas.
]]>La ley de amnistía ocupó buena parte de las casi dos horas del acto. Juliana cree que puede tener efectos positivos para Catalunya y para la política española. Se refirió, por ejemplo, a una doble utilidad por parte del PP. Por una parte, le sirve ahora para llevar a cabo una oposición muy dura en contra del Gobierno, y más adelante, si tiene la opción de gobernar, puede encontrarse con un tema gestionado, con una posible salida. De forma irónica, dijo que «el PP bombardea por la mañana por la amnistía, y por la tarde cava túneles para un posible entendimiento con Junts». Puso dos declaraciones de Feijóo como ejemplos: durante las elecciones gallegas cuando mostró una disposición a conceder un indulto en determinadas circunstancias y esta semana pasada cuando reconoció una reunión «oficial» con Junts, «posiblemente con Puigdemont» en la que habría participado González Pons.
Enric Juliana dijo que hay que ver si las cinco candidaturas independentistas que se presentan a las elecciones catalanas obtienen mayoría absoluta o si una victoria probable del PSC es suficiente para abrir la puerta a otros escenarios. En su opinión, lo que ha quedado en evidencia es «la fantasía» de que una parte de un país de la UE puede declarar la independencia «sin que pase nada». Precisó de todas formas, que la declaración de independencia que motivó el Procés y la acusación, primero por rebelión y después por sedición, «no fue tal» o al menos «fue muy sui generis». Dijo que «se limitó a la lectura de un papel y no se dio ni un solo paso más, ni tal solo se arrió la bandera española».
De todas formas, lo que no tiene pinta de cambiar es «la furia» en la política española. Seguirán las estrategias envueltas en ruido.
]]>La llei, més enllà de com la instrumentalitzen els partits, pot tenir un efecte positiu a Catalunya. Molts dels seus ciutadans poden pensar que l’Estat espanyol no és l’enemic i que hi ha altres opcions a l’estratègia de la confrontació. Les eleccions anticipades a Catalunya poden ser un indicador de si els objectius de pacificació i de convivència avancen o si tot ha estat un miratge i res ha canviat. S’ha de poder tenir una mirada llarga i no posar el focus en si Puigdemont tornarà o no i si ho farà com Lluís Companys, que el 1936 va ser rebut com un heroi després de sortir de la presó de Cadis.
La política arriba a un punt d’enfrontament insuportable, cosa que pot afectar més que no la llei d’amnistia, a l’estabilitat del Govern de Sánchez. Però a més del clima, hi ha una llista de motius que el qüestionen, i que no atura de créixer: el cas Koldo de corrupció en la compra de mascaretes del ministeri que presidia el seu mentor, José Luis Ábalos, les discrepàncies i allunyament dels socialistes amb Sumar, la no aprovació d’un pressupost, i l’esforç esgotador de pactar amb tots els socis, amb el debat públic que això provoca.
Que el ministre estrella del Govern, Félix Bolaños, anunciés que s’aprovaria el pressupost de 2024 sense cap dubte una setmana abans que es reconegués que s’ha de funcionar amb pressupost prorrogat, demostra el factor permanent d’inestabilitat que posa en perill la supervivència de l’actual Govern.
Al final, el que podria passar és que la llei d’amnistia faci el seu camí, mentre que la barca del Govern que ha impulsat la seva aprovació fa aigua, plena de forats que cada dia costa més de tapar.
]]>El transport aeri és una d’aquestes «mates». S’han donat moltes notícies importants; el 75 per cent de descompte de resident, l’OSP amb Madrid, però així i tot la percepció és que el problema no es resol. En aquest cas, «sempre guanya la banca», és a dir, sempre guanyen les companyies aèries, que en la negociació amb els polítics i les administracions sempre en saben molt més. Si del 75 per cent de descompte no hi hagués una part que va a parar a les butxaques de les companyies, els menorquins ja tindríem el problema gairebé resolt. I amb l’OSP amb Madrid passa una cosa semblant. Els avions van gairebé plens, per damunt del 80 per cent d’ocupació, és complicat trobar bitllets per quan un vol viatjar. No creuen que no li va gens malament a Iberia si a més cobra la subvenció de l’Estat. Ara s’avança amb l’OSP amb Barcelona. Quina por.
Donam voltes a la mata també amb la carretera general, però ja n’hem escrit molt d’aquest tema.
I un tercer exemple és el mercat alemany. Les pàgines estan plenes de tòpics: els turistes alemanys són ideals per a Menorca, perquè els hi podem oferir el que més els hi agrada: natura, paisatge, cultura i gastronomia. Fins i tot tenim una excel·lent cervesa menorquina amb nom britànic, això sí. Però gairebé no saben que Menorca existeix. Fins i tot, aquesta temporada perdem dos vols. Qui controla bona part del mercat alemany? TUI. I què demana aquest touroperador? Bons preus.
Quan deixarem de donar voltes a tantes mates?
]]>