«Es Diari MENORCA», el Ateneu de Maó, la Fundación Hospital Illa del Rei y el Cercle d’Economia de Menorca han fijado el miércoles 14 de agosto para la 16 convocatoria de un evento que se ha consolidado como la gran cita social del verano menorquín.
El Foro Illa del Rei 2024 también dirigirá su mirada a la inteligencia natural, desde el planteamiento global de priorizarla sobre la inteligencia artificial.
Ello implica detectar de manera temprana en el ámbito docente todos los niños y adolescentes menorquines con altas capacidades para que puedan desarrollarlas de manera plena y eficaz. Según los datos de la Conselleria de Educación, en la actualidad sólo se logra detectar a un dos por cien de estos jóvenes.
Ahora se gestiona la participación de los ponentes, expertos y profesionales que efectuarán una valoración de la IA para Menorca desde diferentes sectores.
Ya han confirmado su intervención Santiago Barro, empresario del sector TIC (Binary Menorca), que ha desempeñado la presidencia de la Asociación Empresarial para el Fomento y Desarrollo del Comercio Electrónico, Servicios on-line e informáticos de Menorca (Acceso), integrada en la federación de PIME-Menorca. Barro ha sido pionero en la introducción y aplicación de la IA en Menorca, impulsando esta tecnología en la Isla desde hace diez años.
También participará Antoni Febrer Barber, socio fundador de socialchef.es. Ejerce su actividad profesional como consultor de marketing online tras haberse especializado en planificación estratégica. También es profesor de Social Media en la Universitat Autònoma de Barcelona.
Se espera cerrar la participación de la investigadora y científica menorquina María Bauzá Villalonga. Tras estudiar Matemáticas e Ingeniería Física en la Universitat Politècnica de Catalunya y haberse doctorado en el Massachusetts Institute of Technology (MIT) de Boston, en la actualidad reside en Londres, donde desarrolla algoritmos y proyectos de robótica e Inteligencia Artificial. Su investigación ha sido financiada con becas de La Caixa y Facebook.
]]>El lema de la trobada d’enguany va ser «I tu, quin món vols?», que es va convertir en el tema de reflexió durant la jornada. Amb la gimcana es va fer una ruta per diferents esglésies i espais de la Diòcesi del nucli antic: el Centre Catequístic Sant Miquel, la parròquia de Sant Francesc, el Seminari Diocesà, l’església de les Carmelites, Calós i Santa Clara.
Al Centre Sant Miquel es va explicar què són els Equips de la Mare de Déu i els tres conceptes que el Papa Francesc ens recorda que són essencials per a una bona convivència familiar: permís, gràcies i perdó.
A la parròquia de Sant Francesc van conèixer la missió social i humana de l’ONG salesiana Bosco Global, amb els països on es duen a terme projectes per a garantir una educació de qualitat i assegurar oportunitats als joves d’Àfrica i Amèrica Llatina.
Al Seminari Diocesà es van projectar dos vídeos relacionats amb Càritas, un sobre les desigualtats que pateixen moltes persones al nostre país i l’altra sobre la feina al centre de formació Ca n’Aguedet des Mercadal. A l’església de les Carmelites van reflexionar sobre les vocacions cristianes, a ser missioners i catequistes. Compromís és l’actitud clau per a viure la vocació.
A Calós cada grup va fer una activitat sobre els hàbits de consum, amb una reflexió sobre la roba i el menjar que compram: el seu origen i la seva elaboració, si són productes i aliments sostenibles, si asseguren els drets dels treballadors i un salari digne.
A Santa Clara els Escoltes de Menorca van explicar la importància de la fe. Els joves van dibuixar un peix, el símbol dels primers cristians; i també la importància de fer feina junts.
Després de la gimcana, tots van participar en la missa que va presidir el bisbe Gerard al monestir de Santa Clara. El pastor de la Diòcesi va convidar-los a fer créixer la llavor de la fe i l’amistat amb Jesús. També els va encoratjar a caminar junts cap a la Pasqua, a posar la mirada en la creu, signe de l’amor de Déu, i a no tenir por a seguir la fe i a ser referents per als altres. Aquesta trobada va acabar amb un sopar i una estona de jocs a Calós.
]]>El decreto ucase con el procedimiento sancionador, por un expediente incoado en 2017, fue notificado este 12 de febrero a los voluntarios que encabeza un animoso Luis Alejandre Sintes. Desazonados y atribulados, descubren que son sujetos pasivos de una multa de 59.307,10 euros, y esta misma cantidad se impone al arquitecto de la fundación, Miguel Sintes Coll.
«Luis, la actividad altruista de voluntario en la Illa del Rei se ha convertido en una labor de alto riesgo económico», manifesté al general el martes, en el transcurso de la reunión que celebró la comisión organizadora del Foro Menorca Illa del Rei 2024.
Porque aún cuando la entidad que, durante veinte años, ha dedicado sus esfuerzos, tiempo y recursos a salvar el patrimonio monumental que atesora la Illa del Rei, carece de ánimo de lucro, no se libra de la voracidad recaudatoria por una presunta infracción.
¿Aconseja el sentido común proseguir con la tramitación de un expediente iniciado hace siete años en el seno del ‘Consorci per a la protecció de la legalitat urbanística en el sol rústic de l’illa de Menorca’? En cualquier caso, habría que exigir primero explicaciones a los funcionarios encargados de gestionar estos papeles por tan dilatado plazo. E incluso, ¿cabe invocar la prescripción?
Dolidos y desconcertados, los voluntarios de la Illa del Rei, perseguidos hoy como vulgares infractores de una legalidad urbanística que demanda muchas explicaciones, constatan los vaivenes del mismo inspector del consorcio al valorar el importe de las obras.
Así, el 2017 lo cuantificó en 4.000 euros, pero en enero de este año lo eleva a 21.000 euros. La mecánica aplicación de una sanción del 300 por cien sobre los trabajos realizados multiplica exponencialmente la doble multa, a la fundación y al arquitecto Sintes Coll.
«La ejecución de las sanciones propuestas entrañarían la disolución de la Fundació de l’Hospital de l’Illa del Rei, tras nombrar la Junta de Patronos una reglamentaria Comisión Liquidadora», advierte, anonadado, Luis Alejandre.
¡Vaya regalo para el aniversario de los 20 años de la fundación! Un marrón/papeleta que han heredado el presidente Vilafranca y la consellera Núria Torrent, que ahora han de resolver el entuerto iniciado por otros hace siete años.
¿Y de qué estamos hablando?, pues de una superficie de 60 metros cuadrados en la Capilla Anglicana de la Illa del Rei, que forma parte del proyecto de recuperación de 2.487 metros cuadrados en la planta baja y otros 2.272 en el primer piso de las grandiosas construcciones hospitalarias británicas. El Consell, a través del Consorci en sòl rústec, cuestiona y pretende sancionar una ínfima obra en el conjunto de una superficie de 4.759 metros cuadrados.
Y como cada uno ha de ser responsable de sus propios actos, es cierto que el arquitecto Miguel Sintes aparece en los documentos que ahora le convierten en perseguible y sancionable, pero «no es responsable de su ejecución, que creíamos de buena fe incluida en las licencias tramitadas por la Sra. Espiau, su antecesora», desvela la fundación.
El origen de este desatino tiene nombre y apellidos: Isabel Espiau, que había gestionado las obras del enclave desde 2006. La arquitecta protagonizó un triste desencuentro cuando la Junta de Patronos determinó su cese como presidenta de los voluntarios y que Alejandre -que renunció por incompatibilidad como conseller de Movilidad del Consell- volviera a desempeñar la presidencia.
En cualquier caso, ¿existe la licencia de obras, concedida en el siglo XVIII, para construir el hospital de la Illa del Rei?
Este lunes empieza la visita que los altos directivos del mayorista Jet.2 llevarán a cabo durante dos días a la Isla para conocer diferentes zonas y espacios de Menorca.
La Asociación Hotelera de Menorca ha preparado un amplio programa de actividades con la Fundación Fomento del Turismo de Menorca. El presidente de Ashome, Sebastián Triay Fayas, que se caracteriza por su inquietud, explica que Jet2.com arranca la temporada en Menorca a principios de abril. Ofertará 195.000 plazas, lo que supone un aumento de 12.000 respecto al 2023. La principal novedad consiste en un vuelo directo con Liverpool.
]]>La formación de estos estudiantes, según recoge el texto legal, «se hará de forma equilibrada y equitativa entre los centros sostenidos total o parcialmente con fondos públicos», velando para que no superen el treinta por cien del alumnado total del centro y que no excedan en un diez por cien la media de alumnos NESE del resto de los centros situados en su zona de escolarización.
Hoy, 14 de marzo, celebramos el Día de las Altas Capacidades. Quienes forman parte de este grupo social perciben y viven el mundo de una forma distinta; sienten las emociones, aprenden y procesan el pensamiento con otros mecanismos cognitivos. Son personas vulnerables que necesitan un gran apoyo tanto de sus familias y profesores como de la sociedad que, con frecuencia, no les comprende. De ahí la pérdida de talentos, la desmotivación y el fracaso escolar cuando están llamados a ser los adalides de la excelencia.
Son incluidos en las ‘necesidades especiales de apoyo educativo’, lo que implica una identificación temprana para ser atendidos con eficacia. Pero estos loables objetivos no se cumplen por la falta de medios y recursos. Maken Massanet, autora del artículo periodístico sobre la inteligencia natural finalista del Premio Andrés Casasnovas 2024, pone el acento en un dato estremecedor: el 98 por cien de los niños y adolescentes con altas capacidades en Menorca no son detectados. Una cifra inaceptable que nos interpela y exige tantas respuestas como actuaciones.
Quien debe contestar es la Conselleria, como pide la Asociación Menorquina de Altas Capacidades (AMAC). El sábado, con motivo de la sesión con la psicóloga Rosabel Rodríguez, será el momento de exigir sensibilidad política para que la ley no sea un mero enunciado y se cumpla.
]]>Les acurades i lluminoses traduccions de qui fou net del metge i folklorista Francesc Camps i Mercadal, Francesc d’Albranca, entre les que sobresurten els versos del primer llibre de les Odes d’Horaci, ens situen davant el sentit, la potència i la vigència de les obres dels autors llatins.
Però avui constatam i lamentam, entre la incredulitat i la incomprensió, l’expulsió del llatí i el grec dels plans d’estudis i la progressiva baixada d’alumnes matriculats al grau de Filologia Clàssica.
El fill de l’impressor ciutadellenc Joan Moll Anglada i la migjornera Esperança Camps Riudavets persevera en el seu camí del silenci, l’equilibri i la serenitat interior a una vida d’estudi i treball, hores i hores, que combina, beatus ille, amb la literatura. Primer com a home d’Església; i després, l’atenció a la família que formà en contreure matrimoni, a Xile, amb Sònia Gamboa i ser pares de quatre fills.
El patriarca de les lletres menorquines sempre va atendre les peticions i les cridades que rebia des de la Redacció. Ho puc confirmar, primer des d’Última Hora Menorca i després d’«Es Diari», quan, el setembre de 2013 es van integrar els dos rotatius insulars en una capçalera única. Contestava, sense defugir-ne cap, totes i cadascuna de les preguntes sense frisar, atent i amatent, perquè Antoni Moll Camps va entendre la nostra feina i ens va donar, als periodistes, totes les facilitats per a apropar-nos a ell i entrevistar-lo.
Amb paciència benedictina i pedagògica captivava l’interés dels joves redactors en descobrir-los el poeta de Venosa, a la Basilicata; o la poesia llicenciosa de Marcial. Entrevistar a Antoni Moll esdevenia una lliçó deliciosa per a endinsar-se en l’aprenentatge dels autors clàssics.
Vaig entrar en contacte amb Antoni Camps gràcies a l’amistat conreada amb mossèn Llorenç Olives Galmés –ambdós d’arrel migjornera, on s’endinsa bona part de la pàtria de la infantesa d’un i altre-, quan el canonge Olives escrivia a Última Hora Menorca. La meva relació s’havia vehiculat, durant anys, a través de «Serenor», el primer llibre en català publicat a Menorca després de la guerra civil.
Editat el 1947 a la impremta de son pare, aquell exemplar era un volum important a la biblioteca menorquina del meu avi, Mariano Fraga Solà, el primer apotecari de Ferreries, que regentà la farmàcia des Carrer Nou del 1910 a 1965.
El 2009, com a membre del jurat dels premis Ciutadellencs de s’any del Casino 17 de Gener, en nom d’«Es Diari», vaig proposar-lo a les activitats culturals, atès que no havia rebut cap distinció d’aquesta Illa nostrada que oblida a alguns dels seus bons i millors fills.
Antoni Moll era un autor, escriptor i traductor poc conegut per gran part del jurat, però en exposar la relació de les qualitats, els valors i les virtuts que justificaven el guardó, li va ser atorgat.
El poeta va ser premiat amb el Fabiol de Bronze en Activitats Culturals. Quan li vaig explicar, ho va agrair molt sincerament, però no se’n podia envanir.
Després d’un moment de silenci, llarg i emotiu, Antoni Moll, l’home íntegre, l’escriptor menorquí savi, pacient i humil, va exclamar: «Saps, Josep?, estic més agraït que m’hagueu concedit el Fabiol de Bronze que el de Plata, perquè el bronze és un metall que té més resistència que la plata» Una lúcida afirmació que esdevé una lliçó de la tenacitat i la determinació que van marcar i esperonar el camí de la vida, la feina i els afectes de qui va donar continuïtat a la creació literària a Menorca des de la postguerra fins a la seva mort, el 6 de novembre passat a Campdevànol.
(*) Fragment de la intervenció pronunciada a l’homenatge del Cercle Artístic de Ciutadella a Antoni Moll Camps celebrat el 8 de març.
]]>Filla del recordat pintor i professor de Dibuix Joaquín Carretero Comella, l’autora dels emblemàtics dibuixos per a les carotes que els cavallers al galop rompran als Jocs i ses Corregudes des Pla acceptà l’encàrrec del caixer senyor del bienni, Carlos de Salort Pons.
Carmen Carretero, que mantén una ferma relació d’amistat amb Carlos de Salort Sintes i Mónica Pons Morales, comtes de Torre Saura, pares del caixer senyor, explica al diari MENORCA que va rebre aquest encàrrec «amb molta sorpresa primer i després amb satisfacció, perquè suposa una mostra de confiança i també de responsabilitat».
La pintora de les carotes del 2024 ha escollit, des del concepte global de la decoració al cor de la festa, els símbols santjoaners essencials que expressen sentiments i emocions amb un llenguatge universal que uneix les cultures i civilitzacions amb l’objectiu d’ajudar als altres.
No vol desvetllar, Carme Carretero, aquests símbols de la festa de Ciutadella, que es mostra discreta i prudent. «Són elements essencials que transcendeixen l’àmbit local de Sant Joan i assoleixen una dimensió global», afirma aquesta artista plàstica, que es llicencià en Belles Arts a València i després en Interiorisme a Barcelona, i que actualment du a terme a Menorca diversos projectes d’aquesta especialitat, junt amb decoració d’espais, habitatges i despatxos.
]]>Argüello ha sido elegido esta semana presidente de la Conferencia Episcopal Española. Partía como favorito y se impuso en la primera votación por mayoría absoluta (48 votos) entre los prelados con derecho a voto (78 en total) en la asamblea plenaria.
Escribe Antonio Paniagua en «La Voz de Galicia» que «Argüello ha hecho un recorrido inverso al de muchos creyentes: sus convicciones políticas le inclinaron a comprometerse con la Iglesia». El nuevo líder de los obispos españoles cuenta como vicepresidente con el cardenal arzobispo de Madrid, José Cobo. Para los periodistas, Argüello es conservador y Cobo, aperturista. Aquí adquiere plena vigencia lo manifestado por el obispo Manuel Ureña en Cal Bisbe al llegar a Menorca como administrador apostólico: «En la Iglesia no hay conservadores y progresistas, la única línea válida es la del Evangelio».
Conversé con Luis Argüello en Solsona, cuando el anterior obispo de Menorca, Francesc Conesa, tomó posesión de la diócesis catalana. Comprendí entonces lo manifestado por el papa Francisco sobre el arzobispo de Valladolid: «Cuando te jubiles tienes que venir a Roma para participar en el equipo de fútbol, porque gambeteas [regateas] muy bien a los periodistas».
El nuevo presidente de la Conferencia Episcopal conoce bien las tres diócesis de Balears y cuál es la trayectoria de sus respectivos pastores. En Mallorca, el menorquín Sebastià Taltavull está de salida. En enero de 2025 concluye la prórroga de dos años concedida por la Santa Sede tras presentar su renuncia canónica al cumplir los 75 años.
En Menorca y Eivissa, Gerard Villalonga y Vicente Ribas, ordenados en 2023 y 2021 respectivamente, ejercen sin sobresaltos su ministerio pastoral, que deparará sorpresas y novedades.
]]>Campomar és l’autor del poemari «De Menorca al cel», on recull els versos que ha escrit, inspirats en les cançons de Bep Marquès. Poesia i cançó d’autor unides en un projecte editorial singular; un llibre que constitueix el regal de l’escriptor al cantautor que forma part de la seva vida.
Aquest pròxim dissabte a la sala d’actes de Sant Miquel (12 hores), un espai que pertany al paisatge més personal d’en Bep Marquès de can Redó, tindrem l’oportunitat de conèixer l’aventura prodigiosa d’aquest llibre.
Intervindrà el seu autor, junt amb Bep Marquès i Toni Bosch. Tots ells seran presentats per Joan Esteva de Sagrera. Serà una expressió de fidelitat i compromís de Carles Campomar i Bep Marquès amb Ciutadella, el rodol del carrer de Sant Miquel, i tots els afectes que han sabut teixir junts, sense esquinçar ni esfilagarsar aquesta forta tela de l’amistat sincera que els enllaça.
En el pròleg, el mestre dels escriptors de Menorca, Pau Faner, desvetlla la fascinació que li suscita aquest «bell llibre de poemes». Faner, l’home que observaba el món des del carrer Santa Bàrbara de Ciutadella, qualifica el contingut de «entendridor; és una obra d’amor inspirat en l’amor, amor a l’art».
Dirigim la mirada allà on la fixa l’autor de «La Dama de Constantinoble» quan afirma que «lletra i música van unides en ocasions com aquesta». Els poemes de Campomar, destil·lats de les cançons de l’home senzill, transformen la foscor en claredat, ens il·luminen el cor i troben respostes meravelloses a preguntes sense contesta.
«Al carrer de Sant Miquel
hi viu un cantautor que crea cançons,
és alumne d’en Sabina,
escolta Los Secretos,
i escriu amb amor
tots els versos que hi caben en una cançó».
]]>Influeix la feina perseverant d’espais de creació literària com els Talleres Islados de Mariona Fernández i La Isla de los Escritores d’Ana Haro que conflueixen en el mateix objectiu dels Premis Illa de Menorca: descobrir i difondre l’obra de nous poetes i escriptors.
Es tracta d’escriure i viure a Menorca, escriviure, aquesta benaurada expressió creada a sa Figuera Verda pel poeta filòsof Ponç Pons, que proclama un compromís absolut amb la literatura i ens transmet el sentit de tota una filosofia de la vida.
Diu el novel·lista de Menorca, Pau Faner, que amb Ponç Pons forma part del jurat qualificador d’aquests premis, que allò més important en un relat, una novel·la, un poema i una obra de teatre, sempre és la idea. Enginy i capacitat de fabulació per a construir una trama que atregui l’interès del lector i l’espectador.
La inspiració és l’espira que ha encès el caliu d’aquests 89 poetes i narradors de Menorca. Després escriuen per a expressar vivències i emocions, explicar històries d’amor i conflictes, descriure ciutats fantàstiques, tresors ocults; ficció, realitat i mite, aventures i desitjos de llibertat que, ves a saber, fa anys, segles fins i tot, que van succeir.
I la imaginació és un univers inabastable d’on brollen les històries que ens donen l’oportunitat de viure altres mons; altres vides, emocions i sentiments.
Ficcions que volen superar una realitat polièdrica, entremaliada, colpidora, desconcertant, i, alhora, meravellosa. Escriptors i poetes de Menorca que ens sabeu enganyar, que capgirau la trama inicial i caminau per altres senders. Que ens seduïu.
]]>