‘...NO SÉ SI HA NOTAT, SENYORETA, QUE EL SANT JORDI D’AQUEST DIBUIX S’ASSEMBLA MOLT...AL TENOR MÉS GRAN DEL MÓN...MARIO LANZA!!..’

Juliet Hulme, És a dir Kate Winslet, recrimina excèntricament a la profe de dibuix...

|

Valorar:
Visto 3 veces

Benvinguts, incrèduls! El 2009 que ens acaba de deixar ha sigut, sense cap mena de dubte, l'any de la fantàstica actriu britànica Kate Winslet...Les seves excel·lents interpretacions a 'The Reader' (de Stephen Daldry) i a 'Revolutionary Road' (del maridíssim Sam Mendes) li han proporcionat una pila d'elogis, reconeixements i premis, entre ells un parell de Globus d'Or i un triganer Oscar que se li resistia després de cinc nominacions buides...La imatge del quarto de bany de la Sra. Mendes, plagat d'estatuetes, no suposa ni un abús de guardons ni un ajustament de comptes sinó l'evidència i el just reconeixement a una intèrpret superdotada, a algú que fa immillorablement la seva feina...La recompensa al seu art, és a dir, posar-se en la pell i en el cor d'una galeria de personatges memorables...
Paral·lelament, d'entre les novetats per al 2010 destaca, tot just ara al gener, el retorn del realitzador Peter Jackson darrera una càmera, després d'una maratoniana i ambiciosa dècada dedicat a adaptar la trilogia literària més universal, 'El senyor dels Anells' de J.R.R.Tolkien, i posar al dia el mastodòntic mite de 'King Kong...Torna amb 'The Lovely Bones', l'adaptació de la novel·la d'Alice Sebold 'Desde mi Cielo', una història que, irremediablement, ens transporta a la Nova Zelanda de l'any 1994, moment en el qual Jackson es dóna a conèixer al gran públic amb una joia plena de sensibilitat i lirisme (amb enormes paral·lelismes amb la fantasia de Sebold) anomenada 'Heavenly Creatures', és a dir, 'Criaturas Celestiales'...Guanyadora del Lleó de Plata al festival de Venècia d'aquell any, la cinta estava protagonitzada per dues joves desconegudes: la debutant Melanie Lynsky i una poc coneguda actriu de la tele britànica anomenada Kate Winslet...
Aquesta intensa història va tenir com a inspiració la més diabòlica de les realitats...Va ser a Christchurch, Nova Zelanda, durant el curs escolar 52-53...Pauline Reiper (al film, Pauline Parker, interpretada per Lynsky) és una noia tremendament intel·ligent que no troba ningú amb qui compartir els seus problemes fins que coneix Juliet Hulme (Winslet), una nova companya d'institut. Les dues tenen 14 anys, es senten no només diferents als altres estudiants, sinó que sumament superiors a la resta de mortals, i comparteixen les mateixes passions: la veu de Mario Lanza i les històries fantàstiques...Juliet i Pauline arriben a una compenetració i a una dependència patològica...Senten la necessitat de viure juntes la major quantitat de temps possible en el món medieval que han creat a les seves ments, a on habita un serial killer, cosí germà del mateix Henry...Tot i que algun cop intenten aferrar-se a la realitat, sense trobar el recolzament necessari per part de les seves famílies, les joves s'aïllen de tots i defensen el seu món de fantasia fins a l'extrem d'assassinar a qui prova de separar-les...
En més d'un sentit, aquesta 'Criaturas Celestiales' va ser l'òpera prima de Peter Jackson; però el director novazelandès tenia al seu darrera tres peces clàssiques del cinema 'gore' ('Bad Taste'; 1987, 'Meet the Feebles'; 1989 i 'Braindead'; 1992, amb la-chica-de-hoy-en-día Diana Peñalver...), gràcies a les quals, per quan va arribar el punt per acometre aquest projecte més personal i ambiciós, ja comptava amb un domini del cinema, un sentit del ritme i un control de la càmera absolutament envejables...Pel demès, poc o res té a veure 'Heavenly Creatures' amb la seva obra anterior... Sensibilitat i bon gust per a la difícil feina de penetrar en el món interior de les dues adolescents i la seva pantanosa amistat, abocada a la més sagnant de les tragèdies: l'assassinat...
Abans de manifestar-se com un dels realitzadors més ambiciosos i megalòmans de l'univers, Peter Jackson, amb un oportú i certer bisturí disfressat de pinzell impressionista, va obrir de bat a bat les portes poc celestials que condueixen als racons més inhòspits de l'ànima adolescent, sense prendre posició moral alguna, retractant així, subtil i certerament, els prejudicis -sexuals i classistes- d'una època passada però, sobretot, exercint de psicoanalista impossible...Evidentment, la màgia del cinema i de la infografia li van permetre la tasca de reconstruir, amb luxós detall, els onirismes de les seves joves protagonistes, fent viatjar l'espectador a l'altre costat del mirall, per permetre la contemplació de l'alternativa vida diària de Juliet i Pauline i així, al menys, poder comprendre per un instant els processos mentals, els seus sentiments més íntims i la impossibilitat de la seva relació, que les va portar a tan fatal desenllaç...
'Criaturas Celestiales' i la increïble Juliet Hulme van posar als ulls de tothom a Kate Winslet...Aquesta actriu, d'aparença anònima i un punt grassoneta, no et cridaria l'atenció si te la creues pel carrer...Però es transforma en el personatge que li dóna la gana quan la filma una càmera, li atorga credibilitat, sentiment i magnetisme a la tipologia més variada. Té el ritme i la gràcia que exigeix la comèdia i una capacitat proteica per a dotar de complexitat a la tragèdia, expressa el màxim amb el mínim, mostra i suggereix, desprèn sensualitat, es mou amb la mateixa espontaneïtat en el cinema d'època que en la modernitat més feridora, pot ser transparent o misteriosa, intensa i sòbria, enlluernadora i ombrívola...Pertany a aquella raça d'actrius que sempre justifica els diners d'una entrada, tot i que el film sigui una absoluta merda, ja que et regalarà sensacions, dotada d'una àurea, una força expressiva i una versemblança que t'enganxen permanentment...Kate Winslet...Of course...
I 'Criaturas Celestiales' va posar als ulls de tothom a Peter Jackson, també...De l'humor i la tendresa al conte fantàstic. Des de la reflexió social i costumbrista fins al pur deliri surrealista...Amb un ull posat en Sigmund Freud i un altre posat en Lewis Carroll, del que no es pot dubtar és que aquesta cinta va situar Jackson en una primerenca posició dins el cinema fantàstic visionari, aquell que trenca amb els lligams genèrics per buscar, per mostrar, mitjançant símbols i metàfores visuals, els desolats paisatges interiors de l'ànima humana...El bon incrèdul es faria un favor oblidant-se una mica del passat gore de Jackson i del present estratosfèric del gegant de Nova Zelanda, per rendir comptes amb aquesta meravella que va alinear Jackson amb Terry Gilliam, David Lynch, Peter Greenaway, els germans Coen o el pare de tots ells, Federico Fellini...
Vindran Hobbits i Tintins...Vindran interpretacions prodigioses...Vindran més premis...Més reconeixements...Però la màgia de Peter Jackson i el talent de Kate Winslet no serien els mateixos sense 'Criaturas Celestiales' i la música de 'El Gran Caruso' de fons...la veu del millor tenor de tots els temps...Mario Lanza!..Fins la setmana que ve, incrèduls!

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.