L’alegria que passa… una adaptació de la Companyia Jove de Teatre de l’Orfeó Maonès

Destaca la incorporació de tres escenes de creació pròpia i la interpretació al piano del jove Jordi Orell

| Maó |

Valorar:
preload

06-11-2015

Dilluns passat a les onze del matí vam tenir el plaer i el privilegi d'assistir, juntament amb alumnes del CC Sant Josep i dels instituts Cap de Llevant i Joan Ramis i Ramis, a la representació de "L'alegria que passa", una adaptació de l'obra original de Santiago Rusiñol, que la Companyia Jove de Teatre de l'Orfeó Maonès ja va estrenar el mes de maig de l'any passat al Teatre Principal de Maó. La bona acollida que ja va tenir llavors entre el públic  i el suport de l'Orfeó Maonès han permès que durant aquest curs 2009-2010, l'obra torni als escenaris, essent d'interès per als centenars d'alumnes de secundària menorquins que tenen el modernisme inclòs dins del seu currículum acadèmic. Tal com expliquen els actors i les actrius, en un power point elaborat de manera complementària a l'obra, tot va començar el curs 2008-2009 a les classes de teatre de l'IES Cap de Llevant. Un grup d'alumnes de tercer, juntament amb la seva professora Carme Morales, van decidir participar en el programa Caixaescena, muntant aquesta adaptació de "L'alegria que passa". Va ser un encert, sense dubte, no només per l'obra escollida, representativa del teatre modernista català, sinó també pels elements nous que la versió dels alumnes aporta. Ambientada a Maó als anys quaranta, cosa que s'aconsegueix amb la projecció d'imatges antigues de gran format, "L'alegria que passa" dels alumnes ens mostra, tal com fa l'original de Santiago Rusiñol, una societat burgesa materialista, ensopida i avorrida, conformada, que es veu trasbalsada per l'arribada d'un circ al poble. La contraposició entre els dos estils de vida, un de tradicional, constrenyit per la moral, i l'altre bohemi i alternatiu, ens mostra en realitat, la temàtica que inspirava bona part dels artistes modernistes de l'epoca. La reivindicació de la poesia, la improvisació i la llibertat enfront de les convencions imposades, que Rusiñol identifica amb la prosa. És enmig d'aquesta contraposició entre prosa i poesia que neix una gran història d'amor entre Joanet, el fill de l'alcalde del poble, i Zaira, una bella ballarina del circ. Un amor, a priori, impossible. Un anhel profund de canvi d'estil de vida, tant per part d'un com per part de l'altra.
Un dels atractius que té l'adaptació dels alumnes és la incorporació dins de la trama original, de tres escenes de creació pròpia.  "Vam pensar que podria ser interessant replantejar els personatges femenins de l'obra i aprofundir en les seves emocions i també ens hem permès, tot demanant disculpes a Santiago Rusiñol, endevinar el futur d'un dels personatges, en Joanet, fent un salt en el temps en les dues escenes finals".
Un altre dels encerts indiscutibles del muntatge dels alumnes és la incorporació de la música en directe, un fil conductor fabulós i de gran qualitat interpretativa al llarg de tota l'obra. Val a dir que l'original de Rusiñol comptava amb partitures d'Enric Morera.
Dilluns passat, una volta acabada la representació, els actors i les actrius van voler compartir l'experiència amb el públic, obrint un temps de col·loqui força profitós. Els assistents van poder preguntar el que els va plaure i els actors i les actrius van respondre sense tabús. Preguntes sobre el vestuari, el procés i les dificultats del muntatge, els trucs de màgia que inclou l'obra, la realitat o ficció d'una besada apassionada entre els protagonistes... van ser el tema de conversa.
La dificultat afegida d'actuar davant un públic format per gent de la mateixa edat, no va minvar la qualitat de la interpretació, tot i que els joves confessaven haver tingut més dificultats alhora de concentrar-se en escena. Tanmateix, van aconseguir emocionar, divertir, entretenir... mostra evident de la dedicació i l'esforç realitzat, fins i tot molts de dissabtes capvespre i de diumenges, durant mesos intensos d'assaig. Tal com deia Carme Morales, darrere un muntatge com aquest hi ha molta il·lusió i moltes hores.
La intenció del grup és poder representar l'obra per a altres estudiants de l'Illa. Des d'aquí volem tornar a donar, aquesta vegada públicament, l'enhorabona a la Companyia Jove de Teatre de l'Orfeó Maonès. Han fet una feina deliciosa.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.