TW
0

Durant unes quantes setmanes en aquest espai del suplement "Xoc" us oferirem diferents reflexions suscitades pel llibre "Educar per a la Igualtat". Estudi sobre la percepció de les desigualtats entre l'alumnat de Menorca que va ser presentat a Maó el mes passat. La realització del projecte ha estat possible gràcies a l' ajuda del Fons Menorquí de Cooperació.
La lectura dels articles pretén despertar les ganes de conèixer millor l'estudi, perquè tingueu present algunes conclusions a les quals hem arribat hora de plantejar qualsevol activitat que directa o indirectament estigui relacionada amb l'Educació per al Desenvolupament.
De moment, dels articles ja enllestits, dos han estat escrits per sociòlegs, el primer ha participat en la realització de l'estudi, l'altre, l'ha escrit una professora de la Universitat de Barcelona que també és sociòloga, és una lectura feta des de fora. El tercer el signa el director de l'Escola de Formació en Mitjans Didàctics del Stei, un quart l'ha fet un professor d'institut que cada dia treballa a peu d'obra amb els adolescents.
L'estudi complet el podeu trobar a la nostra pàgina web (www.mrpmmenorca.cat) i a la del FMC i en paper passant pel local (Alcàntara, 26 de Ciutadella. Telèfon 971 38 52 61; mrpm@telefonica.net).
Bona lectura!
Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca

Ara fa dos anys, el Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, el Fons Menorquí de Cooperació i tantes persones com s'han volgut afegir al projecte per fer les seves aportacions vam emprendre la recerca "Educar per a la igualtat" amb l'objectiu de conèixer quina percepció té l'alumnat dels centres educatius de Menorca sobre les desigualtats al món. Ha estat un procés llarg que ens ha permès descobrir què opinen els al·lots i al·lotes sobre la seva vida i la de la resta de persones arreu del món: una oportunitat per desafiar la frissera diària i aturar-nos a reflexionar. En aquest sentit, hem emprat dues metodologies d'anàlisi pròpies de les ciències socials per aproximar-nos a les seves opinions. Des de l'àmbit quantitatiu, la primera fase de la recerca va consistir a demanar a l'alumnat que respongués un qüestionari per obtenir dades estadístiques sobre les dimensions de l'anàlisi. Però, per no deixar les seves opinions reduïdes a nombres i percentatges, vam creure que, en la segona fase, li havíem de donar la possibilitat d'expressar-se amb llibertat entorn a alguns temes relacionats amb les desigualtats. I amb aquest objectiu, des de l'àmbit qualitatiu, vam organitzar 14 grups de discussió per debatre sobre Menorca i sobre el món. Amb tot, més de 500 alumnes han respost els qüestionaris i més de 100 han participat en els 14 grups de discussió.
Quan s'emprèn una recerca, els recursos disponibles tendeixen a ser limitats: el temps, els doblers i el personal t'obliguen a delimitar què vols estudiar. En el nostre cas vam prendre la decisió de centrar-nos en tres dimensions d'anàlisi. La primera sobre el concepte de desenvolupament, la segona sobre els conceptes de riquesa i pobresa i la tercera centrada en el repartiment de la població rica i pobra al món. En la nostra hipòtesi de partida pensàvem que l'alumnat estaria sensibilitzat entorn a les desigualtats i fruit d'analitzar aquestes tres dimensions ho hem pogut confirmar. No obstant açò, hi ha hagut temes que no s'han tractat en profunditat, com la llibertat d'expressió o l'educació, però altres ens han sorprès gratament. L'alumnat està especialment sensibilitzat amb el medi ambient, amb l'ús racional dels recursos, amb la necessitat de cooperar d'alguna manera amb els països de la perifèria i deixa la dimensió tecnològica en un segon plànol. Per tant, podem concloure que tenen clar quins són els elements mínims necessaris per poder viure i quins serveixen per augmentar el nostre benestar. La valoració general és positiva perquè els al·lots i al·lotes tenen opinió i, el més interessant, saben defensar-la amb arguments.
Xerrar de desigualtats en general i comparar Menorca amb altres llocs en particular esdevé una feina de revisió. No encetam un nou debat, com tampoc aspiram a resoldre'l, però sí que volem fer aportacions i, sobretot, donar veu a la joventut entorn al tema. En aquest sentit, recórrer als centres educatius és una manera d'accedir a la població més jove i d'entrar de ple en un escenari clau per lluitar per a la igualtat social. Una igualtat entesa com "igualtat d'oportunitats" i associada al concepte de llibertat com a "capacitat de decidir". És l'hora de trobar alternatives a les teories sobre el desenvolupament i la cooperació i crec encertada una metàfora per intentar-les explicar. És com si les persones empréssim unes ulleres imaginàries per mirar el món i segons com siguin els vidres hi veurem més clar o més embullat. Podem pensar que d'enfora no hi veiem gaire, que ens costa mirar què està passant al món: patim miopia i aquestes ulleres no ens l'aconsegueixen resoldre. Els vidres són vells, perquè analitzam el món emprant idees antigues, tradicionals. I també estan bruts i així no podem veure el món de forma clara. Tendim a pensar que el nostre estil de vida és el millor i que la nostra història s'hauria de repetir als altres països. Però la igualtat de la qual xerram no vol dir haver de seguir tots el mateix camí i lluitar per arribar a ser iguals. Significa créixer en un entorn amb portes obertes i que ens permeti triar què volem ser i com ho volem aconseguir. Crec que és un projecte de vida que s'ha de desenvolupar i un bon punt de partida és l'educació en sentit ampli, no només educació en sentit acadèmic. Els centres educatius són responsables d'una part de d'aquesta educació i els familiars, amics, coneguts i desconeguts ho són de l'altra. Per tant, es tracta d'una responsabilitat comuna. En definitiva, els resultats de la recerca són una brisa d'aire fresc que demostra que la gent jove és capaç de començar a fer net aquestes ulleres velles i brutes per poder mirar cap enfora i veure el món més clar.
Vull agrair de forma sincera el seu esforç a totes aquelles persones que han dedicat un bocí del seu temps a aquesta, la nostra, recerca. I molt especialment als centres educatius que han participat en l'estudi, sense els quals no hagués estat possible. També vull obrir les portes a qualsevol aportació sobre el tema, que el Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca, el Fons Menorquí de Cooperació i jo mateix estarem encantats d'atendre.
Barcelona, 25 de febrer de 2010

–––
zeusvillalonga@gmail.com