Coll és contrabaixista i compositor | Tomàs Rotger

TW
0

El compositor i contrabaixista ferrerienc Jaume Coll acaba de publicar «Visions sobre la festa», una obra musical inspirada en la melodia de l'aigua-ros, i que serveix a l'autor per desplegar una sèrie de melodies contraposant moments de les festes patronals menorquines. Ho fa a partir de la sonoritat de diferents instruments, ja que és per a trompeta, saxo alt, piano i contrabaix.

L'editorial Brotons & Mercadal ha editat aquesta obra que, segons el propi músic, «va molt lligada a la nostra cultura popular, concretament al canvi que van patint les nostres festes patronals, canvi i mescla entre tradició i festa descontrolada».

Aquesta obra, que Coll dedica a la seva parella, Núria Bosch, és un intent per «expressar les emocions que sentim en uns dies on tothom està predisposat a canviar el seu personatge i sentir-se, potser, lliure per uns moments».
l'aigua-ròs

La dolça melodia de l'aigua-ros esdevé el «punt de partida per explicar el que són les festes», és el fil conductor per explicar musicalment, el contrapunt entre actes més tradicionals, pausats i respectuosos, com el de l'aigua-ros, amb rigorós silenci a l'interior de l'església, amb un altre totalment oposat, amb la màxima animació, «només a uns pocs metres de distància».

Així, el compositor menorquí trasllada sobre la partitura aquesta contraposició d'instants i de sensacions, amb moments musicals pausats amb altres en què la intensitat arriba a alts nivells. Tot, en un «plantejament d'harmonia contemporània», traduït en una obra que té una durada d'uns set minuts.

Una vegada publicada l'obra en format paper, el músic de Ferreries espera poder fer realitat també l'edició musical, un projecte que espera es pugui concretar en un futur proper.

De cara als propers mesos, Jaume Coll té previst fer una sèrie de presentacions a l'Illa, per donar a conèixer l'obra i que el públic pugui valorar aquesta percepció sobre els moments de les festes de Menorca. «El que més m'agradaria és que la gent ho pugui escoltar i que em diguin què pensen, si estan d'acord o no amb mi, sobre aquests contrasts que es produeixen. És la manera de veure que l'obra arriba a la gent», conclou, Coll.