‘Star Wars’ a la naveta

I aquella vetlada, a festetjar a ca s’ al·lota, no hi comparagué més que es jove de sa Nau. Però tot s’ afina en aquest món: es jove que faltà an es festeig fou trobat, lo endemà mort dins es pou, esclafat per una roca cairada. An es jove de sa Nau no el veren mai més. Sa Nau romangué sense acabar: li falta una pedra. Es pou avui és encara conegut per Es Pou de Sa Barrina o d’ ets enimorats, i mostra dins s’ ample canó faixes en espiral, menjades a sa penya, com que siguin buidades per una gubia o per una barrina de gegants. Està a sa mitgera de Ses Arenes, Son Quart i Ses Angoixes.

Els dos aimadors contraris, com a bons amics, no obstant d’ estar enquimerats amb sa tasca, cada vespre passaven sa vetlada en es costat de s’ al.lota. I endavant anaven ses obres: un aferrat a sa barrina, a tai de foradar el món; s’ altre arrancant i traginant a coll penyes que, després de ben llavorades, les posava a lloc, fent de mestre d’aixa, paredant s’estranya nau carena per amunt. Cada viatge que feia es de sa Nau, tot passant, preguntava a son rival des Pou com anava l’ obra. I quan, duent sa darrera pedra, no veient a son rival abraonat a sa barrina, guaità dins es fondal, i féu s’ acostumada pregunta; es des Pou, des de baix, li va respondre que acabava de trobar s’ aigo. Una flamarada de sauvatge gelosia enlluernà an es de sa Nau, i, furiós, va rebatre dins es pou sa penya amb què venia carregat. I aquella vetlada, a festetjar a ca s’ al·lota, no hi comparagué més que es jove de sa Nau. Però tot s’ afina en aquest món: es jove que faltà an es festeig fou trobat, lo endemà m

Jo aquesta foto diria que ja l'havia vist. Per altra banda ses lletres i es text des principi són molt cutres. Ses imatges entremig són bones, però no costa res fer-ho del tot bé. Per favor.

Unos quieren que vengan turistas a mirar y contar estrellas. Que también vengan a admirar piedras. Que no usemos el coche porque contamina... Yo creo que lo que más contamina a algunas mentes es esta estulticia que además parece que se tiene que hacer por obligación. Porque ellos lo dicen y punto pelota.

Falta doblers per excavacions i manteniment des partrimoni talaiòtic. Una bona solución seria, a indrets com Torre den Galmés, visites guiades cada hora en temporada alta, pagant 10 € per visitant i que aquests doblers s'emprin per excavacions i millorar el que tenim. Aixi, per una part donaríem a coneixer es patrimoni, i per s'altre obtindríem els recursos necesaris per defensar-lo i ampliar-lo. Aquests jaciments hauríen de ser visita obligada pels visitants no com avui dia, que ni s'enteren que existeixen.

No dic que no sigui enginyòs i potser fins i tot funcionarà, però a jo que s'empri un slogan amb sa paraula "wars" no m'agrada.

Hoy he visto otro vídeo muy bueno de Menorca https://www.youtube.com/watch?v=orguvl2ciPQ

Animo que vamos a convertir a todos los "infieles" que vienen sólo por las playas, en amantes de los talaiots. Y al turista que no sepa lo que es un "australopitecus" no lo dejamos ni entrar.

... bueno, pero tampoco se han matado haciéndolo, los figurantes disfrazados un poco cutrillos, poca sangre, estáticos, no luchan sino que se muestran los sables recién adquiridos, es una foto tomada en una fiesta de disfraces del colegio, al menos el spot les habrá salido barato barato. Está bien promocionar, pero con fundamento. La foto épica, sosa.

Maravilla del mundo la Naveta des Tudons con su leyenda: “Sa nau des Tudons i es pou de s’Aimador” (pàgina 57 i 58) Pretenien una jove dos enamorats cabalencs, tan cabalencs que ella no sabia quin havia de prendre, perquè no sabia quin havia d’ engigar. I ells, per llevar-li es mal de cap, van convenir amb unes messions dignes de ferms aimadors i d’al·lota tan garrida: un d’ ells faria una nau de pedra, de peces cairades i ajustades, a sa plana des Tudons; s’ altre, a sa vorera, faria amb una barrina un pou fins a trobar aigo; es qui primer enllestís sa tasca, se casaria amb s’ al.lota. Fer una nau de pedra, com sa des Tudons, és veritable obra de gegants; i fer un pou amb una barrina, d’ un vògit de flocadura com es buit d’ un pou de torn, i fer-lo per aquells rodols des terme de Ciutadella, a on sa penya és tan ferma i s’ aigo està tan fonda, vol delit i braons. Els dos aimadors contraris, com a bons amics, no obstant d’ estar enquimerats amb sa tasca, cada vespre passaven sa vetlada