«Intuesc que l’obra serà un gran èxit»

Entrevista a Dídac Monjo, compositor musical de l’espectacle «Patent de cors»

|

Valorar:
preload
Una vida dedicada a la música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona

Una vida dedicada a la música. Estudià al Conservatori del Liceu de Barcelona

26-02-2016 | D. Monjo

Ni el temps ni la distància poden esborrar el llegat de Dídac Monjo (Barcelona, 1949), mestre compositor i productor d'ascendència menorquina. Resident a Barcelona, la mediació del seu gran amic Tòfol Mus ha estat essencial per a poder materialitzar aquesta entrevista, qui en una recent visita enregistrà en una gravadora les preguntes que una servidora havia preparat. Dídac Monjo torna a ser protagonista de l'actualitat cultural de l'Illa a les portes d'estrenar-se, els dies 5 i 6 al Teatre Principal de Maó, l'espectacle «Patent de cors», un musical que composà fa anys, que romania estojat a un calaix i al qual Tòfol Mus i Lluís Mangado han donat vida creant una història de corsaris a la Menorca britànica.

Per a conèixer l'abast de la trajectòria de Dídac Monjo, hi ha una dada curiosa: uns músics argentins van indagar el nombre de gravacions en les quals havia intervingut com a productor o compositor, i van descobrir que entre 1968 y 1985, el mestre va ser convocat en 2.054 ocasions i d'una forma habitual per les productores Belter, Columbia, RCA, CBS y EMI. Casat amb la cantant d'òpera María Chuang, amb qui va tenir una filla, Elisabeth, que a la vegada els ha donat dues nétes, Dídac Monjo es sent satisfet de la seva dilatada i exitosa carrera, que inicià el 1965 amb els estudis musicals al Conservatori del Liceu de Barcelona. La dualitat en ser compositor i també productor li ha permès impulsar la seva obra musical i, a la vegada, controlar-la. Dídac Monjo ha demostrat ser un geni de la música, amb composicions destacades i una inaudita: col·laborà en la pel·lícula «E.T.», la banda sonora de la qual composà John Williams. El compositor es posà malalt i Dídac Monjo, junt amb un italià, va ser l'encarregat de musicar l'entranyable escena de la velo volant i creuant la lluna... De sang menorquina per part de pare i catalana per part de mare, Dídac Monjo mereix un reconeixement pel seu ingent i impecable llegat artístic.

Vostè es va criar entre les notes i acords de les classes de música que impartia la seva mare. Com recorda al seu pare, el gran Diego Monjo, i a la seva mare, Lolita Poveda?
— El meu pare va ser cantant del Liceu i més endavant responsable de direcció escènica. Però, qui va marcar la meva vida, no sols com a persona sinó com impulsora de la meva professió musical va ser la meva mare.

Com van influir els seus progenitors en la seva trajectòria musical?
— A casa meva es vivia intensament la música i em van obrir el camí perquè estudiés solfeig, piano, guitarra i harmonia al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona.

Tot i haver nascut a Barcelona, quina ha estat la seva relació amb Menorca?
— De jove, cada estiu venia a Menorca, amb la meva mare. Ella va ser qui em va mostrar a valorar els seus colors, les olors, els sons, el caràcter de les persones, a conèixer i estimar l'Illa. Posteriorment, hi he passat llargues estades. De fet, la meva filla és maonesa.

Quins èxits de la seva trajectòria li han quedat més marcats o evoca en especial?
— Reconec que tenc un bon llistat d'obres musicals que m'han donat grans satisfaccions. De vegades no és tan important el grau de cadascuna sinó la continuïtat i el moment de la meva vida.

Treballar en l'àmbit musical li ha duit a conèixer grans artistes, quins recorda especialment?
— N'hi ha un que record molt especialment. És Josep Maria Bardagí, amb qui vaig tenir una estreta amistat i relació musical, fins a la seva mort.

D'on treu la inspiració per a composar?
— Per a mi, la música és l'expressió d'una emoció, d'un estat d'ànim. La mirada d'una persona és una font de sentiments.

En el món del cinema també va tenir l'èxit de la crítica amb la pel·lícula «Ella y yo», finalista en el Festival de Cinema Fantàstic de Barcelona. Què el va conduir al cine? Com a creador, dirigir pel·lícules el va motivar més que la música, o al revés?
— Entrar en el món del cinema va ser una nova experiència, que vaig considerar interessant com a mitjà per donar més difusió a la meva obra. La motivació és la mateixa, donar a conèixer la teva música.

El dia 5 s'estrenarà «Patent de cors», una composició musical seva de la qual Tòfol Mus i Lluís Mangado són els coautors del llibret. Feia 25 anys que tenia la composició guardada a un calaix, com se li acudí treure-la a la llum? Com es titulava originalment?
— La música estava escrita per un guió basat en l'obra «Conte de Nadal», de Charles Dickens. Però «Patent de cors», amb guió de Tòfol Mus i Lluís Mangado, no té res a veure amb la primera intenció.

Què opina del resultat de «Patent de cors», de la feina feta per Mus i Mangado?
— Estic tan satisfet i identificat amb aquesta nova obra, amb la idea d'haver-la adaptada a una història de corsaris al port de Maó durant la dominació anglesa del segle XVIII, que no he hagut de canviat ni una sola nota de la composició inicial.

Després de «Trocadero» la relació dels tres demostra ser molt fructífera, es complementen bé a nivell de música i arts escèniques? La veritat, fan un bon equip!
— De jovenets, en Tòfol Mus i jo ja ens coneixíem. Jo anava a s'Altra Banda amb momare i travessàvem en la barca de Can Reynés. Després vam coincidir a la Casa de Menorca a Barcelona, on vam començar a composar cançons conjuntament, que eren cantades pel meu pare, acompanyat al piano per la meva mare. Posteriorment vam tenir la satisfacció de veure estrenada l'obra conjunta «Terra de llum», l'any 2002, al Teatre Principal, amb notable acollida del públic. I efectivament, «Trocadero» va ser un èxit que va sorprendre satisfactòriament als propis autors —Tòfol, Lluís i jo— gràcies en gran part a la magnífica interpretació dels actors. Posteriorment també vam estrenar «Sa carta» i ara «Patent de cors». És cet, feim un bon equip.

Assistirà a l'estrena de l'obra?
—Malauradament, ara no m'és possible venir a l'estrena. M'hauré de conformar en veure-la en vídeo. Intuesc que serà un gran èxit i no sols per la nostra feina. És una gran sort poder comptar amb aquest magnífic equip de directora musical, director d'escena i cantants com el que s'ha pogut reunir.

Com es troba actualment Dídac Monjo?
— Animat, il·lusionat i amb ganes de seguir creant música.

Què és la música per a vostè o que ha representat en la seva vida?
— La música és i ha sigut el tema central de la meva vida. El mitjà per expressar el meus sentiments i el motor que m'ha empès a seguir endavant en els moments difícils.

A Menorca molta gent el recorda amb admiració i estima, quin missatge els vol transmetre des d'aquí?
— A Menorca, a més d'en Tòfol i en Lluís, hi tenc amics i amigues que, malgrat l'actual distància física, romanen permanentment a la meva memòria. Estic molt agraït de la seva amistat.

Quin és el seu somni com a compositor o productor?
— El meu somni es poder seguir composant.

Amb quina de les seves composicions es quedaria com a favorita?
— Sortosament, com he dit abans, són moltes les alegries que m'ha proporcionat la meva música. Però, he de destacar la que vaig composar pel «Ballet Obsesión», estrenada al Teatre del Liceu el 1973. Al final de la representació, el públic va estar aplaudint durant 17 minuts. Impressionant!

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.