Joan J. Gomila | Javier Coll

TW
1

«És una recopilació d'articles, la major part dels quals surten de les meves caminades per Maó», afirma l'arquitecte Joan J. Gomila que acaba de publicar «Entorn de la ciutat». El llibre, editat per el Col·legi d'Arquitectes i curosament dissenyat per Enric Satué, reuneix 98 articles apareguts a «Es Diari» entre 2006 i 2014 i s'acompanya d'un pròleg de l'arquitecte i catedràtic Josep Maria Montaner, actual regidor d'Habitatge de Barcelona.

Està escrit, com ressalta Montaner, «amb gran qualitat literària i amb una forta voluntat didàctica, el text, fet de frases curtes, contundents i col·loquials, lluny de llargues frases barroques i complicades, adopta un to novel·lesc, sempre narratiu».

La visió de Gomila és crítica amb alguns aspectes del que veu per Maó i per l'Illa. Així, per exemple, un dels aspectes que censura és la multiplicació de cables per les façanes de la ciutat, problema al que l'Ajuntament de Maó no li ha donat una solució en tots aquests anys. També es mostra contrariat amb moltes de les actuacions que porta a terme Autoritat Portuària al port i amb la normativa d'Endesa que per posar nous comptadors a les façanes del centre obliga a fer unes petites entrades que trenquen amb l'arquitectura tradicional.

Gomila és un bon coneixedor de l'arquitectura de Maó no sols pels nombrosos projectes que ha fet el seu estudi sinó també pels seus escrits. Va ser un dels autors de «La ciutat des del carrer, anàlisi sobre el casc antic de la ciutat de Maó», que va guanyar el premi Ateneu de 1981. També va escriure, entre d'altres, «Menorca. Guia d'Arquitectura» (1998) i «Dietari d'arquitectures i altres realitats» (2005) que és un altre recull d' articles publicats al MENORCA.

Les passejades arquitectòniques i literàries de Gomila no es limiten a Maó. Aspectes de l'Illa que han generat molta polèmica, com l'ampliació de la carretera general, entren també a les pàgines de «Entorn de la ciutat».
L'apartat final porta per títol «Mar enllà» i parla d'arquitectures de fora de l'Illa amb especial accent a la ciutat de Mèxic, urbs que el va impressionar quan la va visitar per les seves dimensions.
«Cada vegada que viatjam fora jo sempre em fix en coses que veig a altres ciutats i que es podrien aplicar a Maó», diu l'arquitecte. Posa com exemple els paviments que va col·locar al Teatre Principal de Maó, que estan inspirats en els que utilitzava l'arquitecte italià Carlo Scarpa.


Entorn

L'arquitectura contemporània és un dels diversos temes que es tracten a «Entorn de la ciutat». Gomila és un defensor de conservar i recuperar el patrimoni que té valor i al mateix temps d'incorporar l'arquitectura d'avui a les parts antigues de les nostres ciutats sempre que respectin l'entorn i cuidin que la nova construcció s'integri. En la seva opinió, la ciutat no es pot convertir en un museu en la que no es puguin fer cases modernes.
Per l'autor no tot val i el seu llibre té exemples de nova arquitectura dolenta com és el cas de la terminal de l'Aeroport que critica tant per la seva estètica com la seva manca de funcionalitat en alguns espais.

En canvi, defensa la necessitat de posar en valor com a reflex d'un determinat moment històric les tres grans mostres de l'arquitectura franquista a Maó: l'edifici de les duanes, l'Institut Joan Ramis i Ramis i l'antiga Residencia sanitària Verge del Toro.

El llibre serà presentat per Josep Maria Montaner aquest divendres, dia 3, a les 20 hores, a la sala d'actes de l'Ajuntament de Maó.