El món de Nooteboom, en un llibre

Podem dir que el 1965 l'escriptor neerlandès va descobrir Menorca i que, des de llavors, el seu vincle amb l'Illa es va tornar imprescindible. Perquè és aquí on habitualment torna cada any, des de fa més de mig segle, en una casa rural de Sant Lluís, per passar-hi llargues temporades. Les que «aprofita per escriure gran part de la seva obra», explica Toni Seguí, el periodista i responsable de la revista «S'Auba» que ara ha reunit en un llibre una sèrie de catorze articles, sis entrevistes periodístiques i també el testimoni d'un amic de l'escriptor a Menorca, Manolo Escalona. Un volum que es presentarà aquest divendres, a les 20 hores, a la Sala Albert Camus, en un acte per al que es comptarà amb les intervencions de Ponç Pons, Joana M. Garau i Toni Seguí.

En aquest volum hi ha textos del catedràtic Juan Cantavella, la doctora Gala López de Lerma, el poeta Ponç Pons, els escriptors Pere Gomila, Antonio Muñoz Molina o Damià Borràs, la filòloga Eva Florit, els periodistes Jaume Payeras, Xim Fuster, Lluís Vergés o Jorge Alacid, l'exbibliotecària de Sant Lluís Joana M. Garau, l'arquitecte Joan J. Gomila, el professor Ernest Pons i Adolf Sintes, col·laborador de «S'Auba».

«És un homenatge des de Menorca, per divulgar Cees Nooteboom i la seva obra entre els menorquins», justifica Seguí, qui insisteix en què «durant els deu o dotze darrers anys, Menorca té un pes bastant important en la seva obra».

Estima Menorca

Els textos que formen el llibre permeten fer una aproximació força interessant, no només a l'autor, sinó també als seus llibres de viatges, les novel·les, els assajos, dietaris, poemes o articles periodístics.

Joana M. Garau ens mostra l'escriptor proper però no amant de les aparicions ni dels actes públics. Un home al qual li agrada recórrer Menorca i gaudir de la seva casa, amb un estil de vida retirada.

Són diversos els autors que participen en aquest llibre que es refereixen a aspectes relacionats amb les seves obres

Toni Seguí ens acosta la Menorca que Nooteboom recull a «Lluvia roja», «Cartas a Poseidón» y «533 días», on apareixen «nombroses descripcions i referències de l'Illa», com ara «la civilització talaiòtica i les restes arqueològiques, el paisatge, el poble on resideix, la vida al camp, l'arquitectura rural, la pluja de terra o l'observació del firmament i les tempestes». Un llibre -»Lluvia roja»- del que també xerra Antonio Muñoz, qui es refereix al refugi que esdevé Menorca per a l'autor holandès.

De fet, com aporta el professor Alejandro Río a partir del llibre «L'europeu errant», l'escriptor personifica una dualitat, entre el viatger amb la «la necessitat d'explorar, de conèixer, d'aventura i descobriment», i l'autor més casolà, que té «ànsia per tornar a un lloc concret que ens allotja, protegeix, aïlla del rebombori».

Altres textos, com el d'Emili de Balanzó, reflexionen sobre la mirada de «preocupació i cert escepticisme el que els europeus n'hem fet, d'aquell somni possiblement massa utòpic, convertit, de moment, en una mala caricatura del que la vella Europa podia haver estat i significat».

Una altra aportació interessant és l'anàlisi poètica que fa Ponç Pons. Perquè «la poesia és l'arrel de tot el que escriu i és una part fonamental del seu corpus literari, que necessita ser estudiada en profunditat perquè, plena de referents culturals i d'una extrema elaboració formal, no resulta fàcil ni accessible».