Un mix cinèfil vuitantè amb jaleo

|

Valorar:
preload
La Banda des Migjorn, en el concert a plaça de la Conquesta de Maó aquest divendres

La Banda des Migjorn, en el concert a plaça de la Conquesta de Maó aquest divendres

Gemma Andreu

Nou èxit el que està aconseguint la Banda de Música des Migjorn, amb el concert que ha preparat per aquest estiu, i del qual se n'han fet ja tres actuacions.

Prop de nou-centes persones van gaudir a la maonesa plaça de la Conquesta de la tercera actuació de la formació migjornera, després d'haver-ho fet as Migjorn Gran i a Alaior els dies precedents.

El concert consta de dues parts ben diferenciades. En la primera, i amb una banda reforçada amb un violoncel, un contrabaix i un teclat, els músics que dirigeix Isaac Mascaró van repassar les bandes sonores de «Star Trek». Van començar amb «First contact», de Goldsmith, per continuar amb els viatges interestel·lars de «Voyager» i «Deep space Nine». La coneguda melodia de «Star Trek» va aparèixer en diverses ocasions, fins que arribà el final contundent de «Suite into Darkness», un tema amb ritmes intrigants i bel·ligerants que els intèrprets van acabar ben amunt.

Després de quaranta minuts de concert arribava l'impàs d'un descans que havia de ser curt, però que s'allargà un pèl massa (25 minuts). El públic, però, ho acabaria donant per bo, una vegada presenciada la segona part del programa.

Del setè art es passà a la música espanyola de les darreres dècades del segle passat, amb els músics acompanyats per diferents cantants, i substituint els instruments de corda del primer temps per una guitarra, un baix i una bateria.

L'enèrgic Miquel Plana va ser el primer a agafar el micròfon per ficar-se en la pell de Miguel Ríos i el seu «Bienvenidos». Era com si comencés un concert nou, amb l'esperit més rocker dels anys 80 i amb els músics formant part del show, drets i ballant.

Continuà Andrés Robles interpretant «Vivir así es morir de amor» de Camilo Sesto, amb el qual motivà els primers balls, també entre els vesins de la plaça, alguns dels quals aprofitaren bé la banda sonora que els entrava per les finestres de casa per convertir el menjador en pista de ball.

Amb la necessària dolçor nostàlgica i carregada de sentiment interpretà Ana Lorca la versió de Rosario de «No dudaría», del seu germà Antonio Flores. Una cançó que donà pas a la música de Nino Bravo, personatge que va reviure en la persona de Gabino Marín, d'esmòquing, amb els que segurament són els temes més recordats del cantant valencià: «Noelia», on l'intèrpret va deixar bona mostra de la seva gran veu, i «Libre», que els músics acompanyaren amb encenedors en flama.

En aquest context pujà a l'escenari la ciutadellenca Àngels Anglada, per cantar i rebre una ovació pel «Me cuesta tanto olvidarte» de Mecano. Grup que tornà a interpretar amb «Me colé en una fiesta», acompanyada en aquesta ocasió per Marcos Vinodelfín, amb qui repetiria immediatament després per convertir-se en Ana Belén i Víctor Manuel amb «La Puerta de Alcalá». El públic s'aixecà de les cadires i va reconèixer la qualitat interpretativa de tots dos, en la que era la darrera cançó del programa.

Els bisos no es van fer esperar. Es repetí l'aplaudit «Noelia» de Marín i es reuniren a l'escenari tots els cantants per entonar «No dudaría» , tornant a aixecar els presents dels seients. Retirats els vocalistes, els músics no volien marxar i el públic demanava més. Amb el període de festes patronals encetat, la vetllada no podia acabar d'altra manera: «Paquito el chocolatero», el «Jaleo», «El maniquí» i l'«Es Mahón» van tancar la nit amb l'esperit festiu ben despert, i citant de nou el públic dimarts as Castell, i dimecres a Sant Lluís.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

The doctor
Hace más de 2 año

Transtorno histriónico de la personalidad. (THP) Wikipedia

Valoración:0menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1