L’obra és en castellà i acumula ja unes 90 funcions arreu d’Espanya al llarg de set temporades | Mallorca So

TW
0

«La bella y la bestia», l’espectacle familiar de Rafel Brunet i Mallorca So, no és un musical basat en el clàssic de Disney. Es tracta d’un muntatge basat de forma lliure en el conte de Leprince de Beaumont, que xerra de la societat i la importància que aquesta dóna al físic de les persones abans de fixar-se en l’interior, i també sobre el materialisme, el tenir per tenir.

Aquest és un projecte que va néixer fa set anys i que la companyia ha duit a l’escenari de forma intermitent, gairebé cada any. Unes pauses que «han permès que l’espectacle vagi evolucionant», ja que cada vegada que s’ha reprès s’han incorporat millores, apunta el creador i director, Rafel Brunet. «El muntatge s’ha anat engrandint, al principi incloïa set cançons, i ara ja en tenim dotze i s’han afegit efectes en 3D per a les projeccions pels viatges que els personatges fan pel bosc», afegeix.

També en l’apartat de vestuari s’ha «millorat molt, hi ha canvi de vestits a cada escena» per explicar una història «amb moments emotius, divertits i espectaculars», que fan possible damunt l’escenari vuit actors, començant pel mateix Brunet en el paper de bèstia, i amb Marta Jaume fent de Bella.

Aina Campaner interpreta a la germana de na Bella, en Bernat Mayol és el pare i Emmanuel Danet fa de Ferran, príncep jove i estora. Mentre, Lluís Caldas és el plomall, Antònia Quetclas és Assiette i Laura Vives la forquilla. Un elenc que s’ha mantingut pràcticament des del seu inici.

Missatge

«Aquesta és una adaptació lliure, na Bella té una germana i no té res a veure amb la versió de Disney», insisteix Brunet, qui destaca per damunt de tot la crítica sense embuts de la societat. «La bèstia té un comportament de príncep, altiu, dèspota, portant moltes joies» i na preciosa, la germana de na Bella «és una rotja preciosa que es mou pels doblers». És així que s’aborda el tema de la bellesa exterior i la preeminència que té socialment, per davant del que realment importa i que és l’interior de la persona. «El que s’ha de valorar és la persona i no l’aparença externa, que és aleatòria i relativa, perquè el que per a uns és polit, per a altres és lleig», conclou el director.

De l’obra se’n faran dues funcions, aquest dissabte i diumenge (18 hores) al Teatre Principal de Maó.