Formatge fet a Torre d'en Galmés

La campanya de Menorca Heritage al major jaciment arqueològic de l’Illa acaba amb la troballa de diverses construccions

|

Valorar:
preload
Ferrer i Rodríguez, ahir amb Cobos, observant els avanços realitzats a Torre d’en Galmés.

Ferrer i Rodríguez, ahir amb Cobos, observant els avanços realitzats a Torre d’en Galmés.

22-02-2019 | I.P.D.R.

Les excavacions arqueològiques que s’han fet durant el mes de febrer al poblat talaiòtic de Torre d’en Galmés, a càrrec de l’equip de Menorca Heritage, han deixat al descobert diverses construccions que es podrien haver utilitzat entre l’època talaiòtica i la musulmana, a més de diferents objectes. Destaquen dos fragments del que sembla que seria una antiga formatgera, i també restes d’una pedra de molí.

Encara és prest per presentar els resultats de la segona campanya del grup que dirigeixen Luis Cobos i Julia García, ja que fins avui mateix es farà feina sobre el terreny, fent vols amb dron per recollir document gràfic. S’haurà d’esperar per tant a les dades que s’obtenguin al laboratori per poder tenir més dades i confirmar les primeres hipòtesis.

Durant la campanya feta el 2017 es va fer una tasca bàsicament de desenrunament, retirant del lloc gran quantitat de pedres, i fent la planimetria d’uns 200 metres quadrats de terreny. I enguany s’ha seguit netejant la zona, però arribant a apreciar ja diverses construccions. Concretament, s’ha localitzat una dependència quadrangular, a la qual hi ha adossades dues estructures que s’intueixen circulars i una cambra més que seria de l’etapa islàmica.

«Aquestes estructures presenten unes característiques diferents de les de les altres zones del jaciment», amb unes cambres amb «doble porta d’accés, una al nord i una altra al sud», quan les conegudes fins ara només en tenien una. Unes portes que «van ser amortitzades en èpoques posteriors», és a dir, tapiades, permetent altres usos a l’edifici, detallava ahir Luis Cobos.

«Encara no podem precisar la cronologia, però veim la llarga pervivència, des del talaiòtic fins a l’època islàmica».

Estudiants
Julia García va explicar que «la intervenció s’ha fet amb una subvenció del Consell i una ajuda de l’Ajuntament d’Alaior», i ha permès fer un campus de treball amb cinc alumnes de diferents universitats (Múrcia, Jaén, Granada). També hi han col·laborat arqueòlegs com Ismael Moll i Adrián Crespo i voluntaris de l’Illa.

És prest, perquè encara no s’han treballat els sediments, però ja han sortit diferents peces. A banda de la pedra de molí i de les peces que podrien ser d’una formatgera (a les quals es farà analítiques per veure si hi romanen restes de làctics), també s’han localitzat peces de ceràmica decorades.

El director insular de Patrimoni, Antoni Ferrer, valorà que «possiblement, ens permetrà conèixer una mena d’estructura nova de la cultura talaiòtica». Coneixem bé les grans cases circulars del talaiòtic final, per les excavacions a la zona sud, i aquesta, en una zona més central i segurament més antiga, ajudarà a omplir un buit cronològic i saber com eren els habitatges i les estructures del període anterior als cercles d’habitació. Per aquesta campanya, Menorca Heritage ha rebut 8.000 euros del Consell.

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios

De momento no hay comentarios.