El títol és «Lo mejor de ir es volver» (Grijalbo) i «El millor d’anar és tornar» (Rosa dels Vents), i parla dels records, el perdó i l’amor que succeeixen un 23 d’abril, dia del llibre i les roses, entre la ciutat de Barcelona i les illes d’Ischia (Itàlia) i Menorca.
La frase que resumeix l’argument principal és que «hi ha un dia a la vida que has de decidir si desitges tenir la raó o la tanquil·litat», un llibre que el seu autor ja ha dit que «sens dubte, és el que més he gaudit escrivint i que més m’ha canviat».
L’Illa i l’il·lustrador
Si l’idil·li entre Menorca i Albert Espinosa va començar, com ell mateix ha explicat en altres ocasions, a partir de quan tenia 14 anys i va venir a l’Illa a morir-se després que els metges li donessin un 3 per cent de probabilitats de sobreviure, tampoc és la primera vegada que Llorenç Pons il·lustra la portada d’un dels seus llibres. Perquè ja ho va fer, per exemple, a «El que et diré quan et torni a veure», «Brúixoles que busquen somriures perduts» o a «Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue’m, vine».
Va ser l’estiu passat que Llorenç Pons va rebre l’encàrrec directament d’Albert Espinosa, assidu estiuejant a Menorca des de l’adolescència. A la portada, entre la multitud de persones amb el cap vermell i una rosa vermella, es pot veure en primer terme el protagonista, l’únic diferent en una mena de mar homogeni de persones. A la contraportada també hi ha un dibuix de Pons Moll, que s’adiu amb el tema, veient-se un personatge en un desert, aturat davant dos senyals indicatius sense informació i amb la necessitat d’agafar una o altra direcció.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.