La nit era xafogosa, i es notava en l’ambient. No va ser obstacle, però, perquè fos memorable, digne de ser recordada. Açò tant per l’actuació de l’Orquestra de Cambra Illa de Menorca, immensa, com pel brillant virtuosisme i versatilitat sonora desplegats per Xavier Larsson, deixant el públic amb la boca oberta, i capaç de dur al límit les possibilitats del seu saxofon en una obra, «Cyberbird» de Takashi Yoshimatsu, molt exigent i minada de colors i de textures que conflueixen en un popurri d’estils que van des de l’impressionisme a la música tonal i passant per la música japonesa o el swing, però principalment pel jazz, diria que omnipresent en els seus moviments 1 i 3.
«Cyberbird», que fou la peça final i estrella dels concerts que inauguraren el 46è Festival de Música de Maó (dijous al Teatre Principal) i el 47è Festival de Música d’Estiu de Ciutadella (divendres al Socors), amb un final explosiu i apoteòsic, va acabar, al Socors, amb el públic entusiasmat, multiplicant els aplaudiments fins que, uns quatre minuts llargs després, el director Francesc Prat donés l’ordre de regalar el bis de la nit. Com ja havia passat la nit anterior a Maó, l’OCIM i Larsson van repetir els darrers fragments del segon moviment de «Cyberbird», que té moments molt suaus i poètics però també un petit clímax de frenetisme, res comparat, de tota manera, amb l’endimoniada velocitat i dissonàncies a vegades fins i tot salvatges dels primer i tercer moviments d’aquesta oda als ocells que també és «Cyberbird».
Encara que d’una manera més discreta dins el conjunt però igual de necessària per a aquesta exhibició cromàtica van ser les actuacions del percussionista Daniel Higler i de la pianista Margalida Moll, donant textures el primer i marcant el tempo i tic-tac la segona i afegint-se ambdós a l’explosió global de l’obra, dirigida per un expressiu i apassionat Francesc Prat.
Si bé el concert va tenir en «Cyberbird» el punt culminant de la nit, per res s’ha de menystenir la primera part, amb una melodia per a saxofon de Philip Glass tocada en solitari per Xavier Larsson i, ben a continuació, com si fos una única peça, amb la «Simfonia núm. 8 -Inacabada-» de Schubert, interpretada de manera gairebé perfecte per l’OCIM.
La «Inacabada», de brutal contrast amb «Cyberbird», és una simfonia de només dos moviments que el compositor, que tenia un sentit profundament tràgic de la vida, va deixar sense acabar. A un contundent i conegut primer moviment (entre altres popular per ser part del tema que acompanyava al dolent Gargamel quan sortia als «Pitufos») li seguí un segon més suau, com si després d’una forta lluita interior vingués, amb molts silencis, la tranquil·litat de saber-se poderós en haver acceptat la realitat.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.