Carles Bover, cineasta: «M’interessa donar veu a històries silenciades»

Bover va participar aquest dissabte as Mercadal en la conferència «Com arribar als Goya», que va tenir lloc en el marc de la primera edició del Menorca Doc Fest.

«Gaza» és el seu segon curtmetratge com a director. Com va néixer el projecte?

—Tot va començar l’estiu del 2014, quan va tenir lloc el darrer gran bombardeig d’Israel sobre la Franja de Gaza. Jo havia acabat un màster en documental a Madrid i havia estat company d’en Julio Pérez, i tots dos vam viure aquell atac a través dels mitjans de comunicació, que ho van explicar com una guerra més entre dos bàndols. Però un parell de mesos després vam conèixer Manuel Pineda, un brigadista internacional que havia estat present durant els bombardejos i ens va mostrar testimonis i imatges d’una realitat que era diferent de la que ens havia arribat. I llavors vam veure que les conseqüències de tota aquella brutalitat estaven quedant silenciades, i això va ser el que ens va fer decidir a anar allà i mostrar la realitat que quedava quan els mitjans de comunicació apartaven la mirada.

Gaza és un enclavament tancat. Com van obtenir els permisos per entrar a gravar?

—La nostra idea inicial era entrar a través d’Egipte amb un grup de brigadistes, que anaven allà a fer d’escuts humans entre els agricultors i els soldats israelians de la frontera, però una setmana abans hi va haver un cop d’estat militar a Egipte i això va fer que ens obliguessin a entrar a través d’Israel, i que Manuel Pineda i gran part dels activistes no poguessin entrar perquè tenien vetada l’entrada a Israel. Llavors vam haver d’entrar pel sud d’Israel com a turistes i vam poder accedir a Gaza amb el pretext de fer una investigació sobre agricultura, perquè en Julio Pérez és biòleg de carrera. Si haguéssim dit que volíem fer un documental no ens haurien deixat entrar.