Inquietud pel paisatge cultural de Punta Nati

|

Valorar:
preload
D’esquerra a dreta: Anna M. Bagur, Esther Valdés, Bárbara Cordero, José A. Alonso i Carmela Sánchez, al principi de la taula rodona.

D’esquerra a dreta: Anna M. Bagur, Esther Valdés, Bárbara Cordero, José A. Alonso i Carmela Sánchez, al principi de la taula rodona.

21-11-2019 | Sergi Garcia

Amb el rerefons inevitable de la preocupació pel present i futur del patrimoni de la zona de Punta Nati, donat sobretot per la «sobredimensió» del parc fotovoltaic que s’hi preveu, es va desenvolupar dijous fosquet al Cercle Artístic de Ciutadella la taula rodona organitzada per l’associació Amics de Punta Nati al voltant de la pregunta «Què és un paisatge cultural?».

La pregunta, de fet, en el fons, no pretenia sinó conscienciar de l’extraordinària riquesa que ofereix Punta Nati i que, més enllà de ser simples pedres, és fruit de la mà de l’home i una herència que també ha anat passant de generació en generació, tractant-se d’un paisatge cultural que parla de les pròpies arrels i que convé preservar. Açò sí, amb el repte, en aquest sentit com passa igualment a altres indrets d’Espanya, d’Europa i del món, d’aconseguir donar-li un ús i fer-lo sostenible, també econòmicament, per tal, com digué un dels ponents, José A. Alonso (membre d’ICOMOS-Espanya i del consell científic d’Europa Nostra), que «la inversió en patrimoni cultural reverteixi en llocs de feina i en l’economia de la societat» i que no només es quedi (la preservació) com una cosa «romàntica».

Amb les intervencions introductòries de la moderadora Anna M. Bagur, de la Fundació Líthica, i de Carmela Sánchez, presidenta d’Amics de Punta Nati, que començà dient que «Menorca té la gran sort de tenir un paisatge cultural magnífic però també la gran desgràcia de no valorar-lo adequadament», s’anà passant la paraula a les tres veus convidades, de gran solvència nacional i internacional en aquest tema, per després obrir-se un diàleg entre els assistents, que gairebé omplien la sala.

Esther Valdés, vicepresidenta de l’Asociación Española de Paisajistas, parlà del desenvolupament sostenible com la capacitat de les generacions d’utilitzar els recursos permetent que les generacions futures poguessin emprar aquells recursos i viure d’ells, identificant el paisatge «excel·lent» de Punta Nati amb les arrels, «que no podem abandonar». També digué que «la dicotomia entre energies renovables o patrimoni cultural és un discurs buit i que no té sentit: és la nostra essència i no podem triar, s’ha de cercar un altre lloc».

[Lea la noticia completa en la edición impresa del 23 de noviembre en Kiosko y Más o My News]

Comentar


Todos sus comentarios serán previamente moderados. Gracias por participar.

* Campos obligatorios
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

jaime
Hace 11 días

A mi modo de ver lo que quieren hacer en Punta Nati es una salvajada. Energia sostenible si, pero no de cualquier manera.

Valoración:1menosmas

Mikel
Hace 13 días

Deberían investigar la especulación energética de este expediente. Sin suculentas subvenciones estatales no habría proyecto. El mantra del GOB asumiendo que en un plazo de 30 años será desmantelado el parque solar es un camelo...

Valoración:8menosmas

Es Capitanet
Hace 13 días

Renovables industrials fora del camp, totes, als poligons i altres llocs ja urbanitzats. El campo para agricultura, ganadería y bosques.

Valoración:12menosmas

Pablito
Hace 13 días

Tantas placas fotovoltaicas en Salomo, es malo para el paisage i para el fondo publico, sera una hipoteca para años. En cambio la misma inversion en egergia limpia a particulares es un ahorro. Igual que la desalador, el mismo dinero invertido directamente al particular(descalsificadore, osmosis ect) seria un ahorro al particular y ahorro en basura plasticos (agua embotellada)

Valoración:6menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1