H Moyano, de la figura a l’abstracte

Ho diu l’artista Antonio Moyano de l’exposició «Body, mind & soul. De la figuració a la neo-abstracció», que des d’aaquest divendres es pot veure a la Sala Sant Antoni, de Maó. Una mostra que es pot dividir en tres parts diferenciades, partint dels seus orígens artístics basats en la figura i el realisme, fins a l’abstracció més absoluta sorgida des del més profund interior.

Cos, ment i ànima

«El cos és la pintura més figurativa, la més artesanal, aquella en la qual no cerques el concepte, sinó la depuració de la tècnica», defineix el mateix artista referint-se a estampes com les que dedica al port de Maó, un dels seus escenaris preferits, amb les seves barquetes enlluernades pel sol de la posta damunt d’una làmina d’aigua daurada.

Calesfonts o escenes de les festes de Menorca o de la ruralia són altres temes que Moyano mostra i que corresponen a aquesta mateixa etapa figurativa, abans de passar al següent nivell.

«La ment són les ‘Moyanas’», aquests personatges característics de la seva obra on, sortint del quadre i endinsant-se en el món del collage, crea «figures femenines que ballen, amb un estil més desenfadat, més alegre». És «un collage tridimensional amb elements reciclats» com per exemple peces de vestir, calcetins o roba interior. «He tractat les teles» perquè responguin bé a la pintura i els materials que utilitza Moyano per donar volum i crear aquests personatges gairebé fantàstics i que és fruit de pensaments de l’autor.

Per últim hi ha l’ànima, que el creador defineix com «l’abstracció pura, perquè només expresses forma i color, sense un contingut definit, però fidel a tu mateix, perquè surt de dintre».

L’artista maonès diu que «cerc allò que sigui original, que no s’hagi vist mai, ni pel contingut ni per la forma».

Aquesta etapa basada en l’abstracte Moyano parteix de teles diverses, rígides, assecades amb la pintura. «Intent trobar l’interior del ser humà», explica d’unes obres fetes sobre fusta, damunt de les quals hi col·loca una única tela, amb les seves rues. «És com una pantalla d’energia, per carregar piles», per omplir-se de força.

Una altra obra que correspon a aquesta etapa abstractiva és la que es titula «Composició Andròmeda», formada per cinc peces de tela rígida, col·locades com si fossin els punts d’un dau i amb la del mig de color verd. «Podria ser una mena d’alienígena, envoltat de planetes», proposa.

En aquest punt creatiu, Moyano presenta per primera vegada una creació de videoart. «En faig des de 2005 però mai havia exposat res». Es tracta d’una instal·lació on combina tela, taps de suro damunt la fusta de diferents monopatins, sobre els quals projecta un audiovisual format de clips d’ell mateix patinant.

Les tres facetes creatives que es poden veure en aquesta exposició són simultànies en el temps. Perquè com apunta, «molts artistes es dediquen a la figuració un temps, i després es dediquen un temps a altres coses. Tota aquesta obra és del darrer any» i cada etapa retroalimenta l’altra.