Així és, assegura el regidor de Cultura Tiago Reurer, des que es jubilà el fundador de l’associació Xalubinia, Pere Pons. «Durant tot aquest temps, al voltant de cinc anys, [Arellano] ha desenvolupat la seva tasca en un local públic, sense marc formal ni legal, sense donar comptes sobre els seus ingressos econòmics ni el seu concepte, i amb totes les despeses de manteniment com aigua, electricitat, a càrrec de la ciutadania». A més, afirma Reurer que «l’única inquietud» d’Arellano és el «seu desig de ser contractada directament per l’Ajuntament».
És en aquest context que el consistori planteja el canvi d’ubicació del Centre de Gravat, traslladant-lo a la planta baixa, «al mateix edifici, amb ventilació, aigua, aire condicionat, proporcionat quant a metres quadrats (50) a la utilitat que se li donarà». O una «segona opció a la zona escolar», això sí, sempre «regularitzant la seva situació mitjançant un nou conveni».
A més, l’Ajuntament culpa el Consell i Més per Menorca d’oportunisme amb les crítiques vessades sobre el trasllat del Centre de Gravat, ja que «fa molts anys que el Consell s’ha desentès completament del projecte».
«No és cert»
Des de Xalubinia, Verónica Arellano intenta desmuntar els arguments de l’Ajuntament. Primer de tot, assegura que «no és cert que el centre sempre estigui tancat. Fem classes a una cinquantena d’alumnes, de dimecres a dissabte; els dilluns els destinam a investigació de la tècnica inventada per Pere Pons, la cromoplaxgrafia, i també estem fent investigació amb materials no tòxics, per a reconvertir tècniques tradicionals amb altres productes». Igualment «fem monogràfics i és un taller obert a projectes» de socis i artistes.
Del fet que es tracta d’un projecte individual, Arellano assegura que «tampoc és cert, Xalubinia té trenta socis, trenta-nou alumnes i utilitzen les instal·lacions tretze artistes». I quant a les alternatives que ofereix l’Ajuntament per al trasllat del Centre de Gravat, «no són viables», ja que és difícil posar el contingut de 180 metres quadrats i amb aparells de grans dimensions, en espais tan reduïts. I és que segons els plànols de l’edifici, la planta baixa consta tan sols de 28,10 metres quadrats i «no té ni aigua, ni lavabos, ni la ventilació adequada». Mentre, l’alternativa de Sa Sínia, al polígon, «té 54 metres quadrats i tampoc té aigua, ni lavabo, ni ventilació», quelcom imprescindible tenint en compte l’ús que es fa de químics.
Amb tot, Arellano sí que coincideix amb l’Ajuntament amb el fet que seria molt interessant per a Alaior reunir en un mateix immoble el Centre de Gravat i el nou AAC, però ho faria al revés. «No té sentit desmuntar un taller» que, a més, va obtenir una subvenció de 500.000 euros del govern central per ser destinat com a centre de gravat. «La planta baixa sí que pot acollir un espai expositiu a peu de carrer, i continuar al primer pis i que el visitant pugui pujar al segon pis per conèixer com es fa allò que veuen a baix», conclou l’artista,, encara pendent de la notificació de desnonament.
1 comentario
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Me da mucha pena lo que está pasando con Xalubinia. Si tal y como dice el Ayuntamiento, el edificio está infrautilizado, que intenten ponerse de acuerdo para avanzar juntos y no tener que desmantelar el taller, y firmen un acuerdo para hacer actividades en estas preciosas, únicas y emblemáticas instalaciones, como: talleres de diferentes técnicas gráficas con niños y adultos, excursiones con los niños en horario escolar, actividades infantiles relacionadas con el arte, jornadas y cursos de formación artística, visitas guiadas con jubilados y turistas, etc. etc. Creo que se podría estudiar la manera de que sea compatible la utilización del espacio para la Exposición de Arte Contemporáneo y la continuidad del Taller de Gravado. Solo falta la voluntad de un buen entendimiento entre las partes. Como madre de una niña usuaria del taller, desearía que así fuera.