Concert. L’acte es tancà amb un recital de piano a càrrec de Magí Garcías. Interpretà obres de Beethoven i Ravel, que conjugaren perfectament amb l’obra pictòrica de Torrent

Concert. L’acte es tancà amb un recital de piano a càrrec de Magí Garcías. Interpretà obres de Beethoven i Ravel, que conjugaren perfectament amb l’obra pictòrica de Torrent | Josep Bagur Gomila

Isaac Pons de Rosa14/11/20 0:00
TW
0

El pintor ciutadellenc José Roberto Torrent (1904-1990) va ser, a nit del divendres, objecte d’un homenatge al complir-se enguany el trentè aniversari de la seva desaparició. Va ser amb un acte organitzat per l’Associació d’Amics del Pintor Torrent, juntament amb Joventuts Musicals de Ciutadella, el qual serví per a reivindicar la figura d’un dels artistes més destacats de l’Illa.

L’acte, en una església del Socors amb aforament complet (150 persones), va començar amb la projecció d’un muntatge audiovisual amb una gran successió de quadres del Fill Il·lustre de Ciutadella, sobre la banda sonora d’un «Escolta es vent» ben especial, amb la veu d’un altre artista local internacional, Joan Pons. Tant ell com Tòfol Mus, autor de la lletra, foren presents en aquest esdeveniment en el qual Rafel Torrent, un dels fills de l’homenatjat, en nom de l’associació, pronuncià unes paraules d’agraïment per l’emotiu tribut de record al seu pare.

Torrent mereix un museu

Gabriel Julià fou l’encarregat de desgranar la trajectòria del pintor Torrent, personatge que, recordà, donà suport, precisament, a la creació de les Joventuts Musicals de Ciutadella, l’any 1958. Així, entenia que aquest acte d’ahir en realitat servia a l’entitat musical com agraïment a l’artista pel seu restaló sis dècades enrere.

Julià exposà que Torrent s’inicià tard en la pintura. Tenia 38 anys quan, el 1942, es «decidí a presentar uns quadres al II Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Mallorca». I a partir d’aquell moment «començà a pintar seriosament».

L’artista, que es definia com a expressionista, va tenir una carrera molt destacada, fins al punt que és el pintor menorquí «més guardonat de Menorca» (Medalla del Saló de Tardor de Palma, Medalla del Salón de Otoño de Madrid, Premi Ciutat de Palma, Premi Ciutat de Barcelona o Medalla del Saló de Primavera de l’Ateneu de Maó). I no només açò. Hi ha un cert consens a l’hora d’anomenar-lo «el pintor de Menorca», ja que «la seva obra ha estat molt difosa, reconeguda i escampada. I perquè els menorquins se l’apropiaren». De fet, recorda Julià que la frase «Jo tenc un Torrent» demostra a l’Illa la importància cabdal de l’artista.

Com a contrapunt, però, Julià considera que Torrent tampoc és prou profeta a la seva terra. «És curiós i un poc decebedor el paradoxal tractament que donam a les figures destacades sorgides de ca nostra (...) En presumim, però a la vegada (...) no els fem cas». L’historiador i investigador creu que el pintor Torrent bé mereix tenir a Ciutadella un museu o un espai destacat al Museu de Ciutadella. Encara més tenint en compte que la família Torrent «s’ha mostrat molt generosa en donar el gruix del llegat al poble de Ciutadella».