Els tres menorquins inclosos al documental són Juan Naves (Es Castell, 1906 - Ciutat de Mèxic, 1995); el polític i enginyer Estanislau Ruiz Ponsetí (Maó, 1889 - Ciutat de Mèxic, 1967); i el militar Vicent Guarner Vivanco (Maó, 1893 - Ciutat de Mèxic, 1981), que amb 15 anys va ser company de Franco a l’acadèmia militar de Toledo, el 1911, i que, sent proper a Companys i Macià no es va sublevar a Barcelona el juliol de 1936. La vida dels tres es repassa gràcies a un exhaustiu treball d’investigació i comptant, en aquest cas, amb els testimonis dels fills de Guarner i Ruiz, Enrique Guarner Dalias i Jordi Ruiz Gusils, que expliquen els seus records d’aquella partida obligada cap a un altre món. També participen Nuria i Dina de Alva Ruiz, netes d’Estanislau Ruiz
Carmen Vidal indica que el documental se sustenta sobre documents històrics verificats, amb material d’arxius i també amb fotografies i altres, aportats per les mateixes famílies dels vuit personatges que recorden. La feina d’investigació va començar a finals de 2016, a Mèxic, i a l’estiu de 2017 va començar el rodatge, amb el suport d’IB3 i de CUNY TV, la televisió de la City University New York on treballa la realitzadora eivissenca.
«El documental intenta respectar les històries, sense valorar els fets», diu Vidal, qui afegeix que la intenció és «explicar què significa l’exili, perquè és el que passa encara avui en dia, és un tema universal», amb milions de persones que es veuen obligades a abandonar casa seva. I les que descriuen aquí «són històries emocionants, perquè hi ha tant el fet de partir i deixar-ho tot enrere, com el repte que suposa crear una nova vida, en un país que t’obre les portes com Mèxic».
El documental es presentarà a Menorca dijous que ve, amb un acte a les 20.30 hores a Ca n’Oliver, a Maó, amb la presència de l’investigador i escriptor Josep Portella, a més de les directores de «Retrats».
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Josep, eso que dices ya está investigado, publicado y publicitado desde el 1 de abril de 1.939. Si todas las versiones publicadas y publicitadas sobres los hechos que indicas no te satisfacen, nada impide que tu mismo las investigues, las publiques y las publicites, estás en tu derecho, al igual cualquier otra persona lo está en investigar, publicar y publicitar lo que considere oportuno. Personalmente, creo que es de agradecer que se expongan públicamente todas las versiones, opiniones y visiones de cualquier suceso acaecido en cualquier momento.
I dels crims del Front Popular i les seves 300 víctimes innocents menorquines dels anys 1936, 1937 i 1938 com el Senyor Huguet, els presos dels vapors 'Atlante i Verdaguer, els cinc soldats de la guarnició de Ciutadella fusellats a Mahò el dia de Sant Joan de 1938 o el polític centrista D. Teodoro Canet, no han investigat res?