Nou poetes de Menorca participen en un documental sobre el fet insular en la seva obra

|

Valorar:

POESilles (Vol. 2). Menorca

Youtube: Produccions Aïllades

La Plataforma Literària Illes.cat, amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, ha engegat una proposta per donar a conèixer els poetes de les Balears. I ho planteja amb l’organització d’un recital poètic (quan sigui possible), i la realització d’una sèrie d’audiovisuals, sota el títol «PoesIlles», amb un capítol per a cada una de les illes i, el segon dels quals, està dedicat a Menorca, amb la participació d’un total de nou poetes.

El primer documental, dedicat a les Pitiüses, compta amb escriptors com Nora Albert, Eva Tur, Pau Sarradell o Marià Torres. I en el segon «PoesIlles», sobre Menorca, apareixen Llucia Palliser, Ponç Pons, Margarita Ballester, Pere Gomila, Joan F. López Casasnovas, Guillem Benejam, Carme Cloquells, Ismael Pelegrí i Damià Rotger. Són ells els que s’encarreguen de definir, en aquests treballs realitzats per la productora eivissenca Eivisual i sota la direcció de Ramon Mayol, com influeix a la creació poètica el fet de viure en una illa com Menorca.

Enceta el documental Llucia Palliser, qui admet que si «l’artista estima on ha nascut, hi troba la inspiració», sigui en els paisatges, la llum o «la manera d’entendre i fer la vida». Una opinió que comparteix Ponç Pons, autor que reivindica «la menorquinitat com una forma de ser en el món i d’entendre» una vida «basada sobretot en la tranquil·litat i la calma i el contacte amb la natura».

També Pere Gomila veu una clara influència de la menorquinitat en la poesia, igual com Guillem Benejam, que defineix a Margarita Ballester com «la gran dama de les lletres menorquines», i que creu com ella que «Menorca està en un moment molt dolç» pel que fa a creació literària i poètica, circumstància que considera que «cal cuidar».

Tots els poetes coincideixen a assenyalar que el fet insular condiciona, d’una manera o altra, en la producció literària, com diu Ismael Pelegrí, sigui perquè apareixen escenaris de l’Illa o per «la manera d’entendre el món des d’un espai limitat» com Menorca.

Damià Rotger, menorquí resident a Palma, creu que la vida d’un illenc influenciat pel territori és com un arbre, amb les seves «arrels sòlides i profundes», que li permeten «tenir un ramatge vigorós» que li permeti arribar al món sencer.

Joan F. López, per la seva part, admet que bona part de la inspiració i la creativitat «brolla» de festes populars com Sant Joan, i, també, per «l’aventura humana, la capacitat de viure i veure a través del llenguatge». Carme Cloquells aporta a la influència de viure en una illa una visió en femení.

Tot aquest projecte es pot seguir a través de poesilles.cat.

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

De momento no hay comentarios.