Ponç Pons, a la nova biblioteca virtual de la revista ‘Ayesha’

La publicació argentina inaugura ‘Estante Catalunya’, un espai bilingüe dedicat a escriptors emergents i consagrats, entre els quals figura el poeta menorquí

|

Valorar:
El portal inclou una presentació en vídeo de diferents autors, entre ells, l’alaiorenc.

El portal inclou una presentació en vídeo de diferents autors, entre ells, l’alaiorenc.

AYESHA.COM.AR

La revista literària argentina «Ayesha» estrena «Estante Catalunya», la seva nova biblioteca virtual i bilingüe, dedicada a escriptors, consagrats i també emergents, tant en català com en castellà, autors de literatura infantil, juvenil, de ficció o de no- ficció. Entre la selecció d’autors que inclou inicialment aquest nou espai s’inclou la figura del menorquí Ponç Pons.

«Ayesha» és una revista en format paper que ha renascut després d’un parèntesi de quatre dècades, des que es deixà de publicar el 1980. Sota la direcció de l’escriptor i periodista Alejandro Margulis, la publicació torna al panorama argentí i internacional, i presenta aquesta biblioteca virtual que dedica a autors en llengua catalana. Se’n fa ressò l’Institut Ramon Llull, que destaca que és un espai bilingüe on els lectors «podran accedir de manera gratuïta a un mòdul dissenyat exclusivament per a llegir, des de qualsevol dispositiu, les obres d’escriptors catalans que van traduir al castellà per tal que el món hispà els conegués».

El poeta alaiorenc Ponç Pons figura entre un variat llistat d’autors, com ara Damià Bardera, Anna Ballbona, Albert Forns, Irene Solà, Lluís Prats o la mallorquina Llucia Ramis.

Antologia
De Ponç Pons, la biblioteca permet descarregar diversos poemes, més recents i més antics, en català i també traduccions al castellà, d’«El saber de la sospita», que l’autor inclou al poemari «Nura» (Quaderns Crema, 2006); o una antologia amb textos de diferents treballs editorials de l’alaiorenc. Per exemple, hi figuren «Pedres cremades», «Tristia» o «Dictat d’amor», que trobam al llibre «Estigma» (Edicions 62, 1995); «Cala’s morts», o «Obituari», d’«El salobre» (Proa, 1997); o també «Sa figuera verda», «A la poesia» o «Ecce homo», que el menorquí inclou a «Pessoanes» (Edicions Bromera, 2003).

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

De momento no hay comentarios.