El guanyador del certamen, aquest dijpus capvespre, a casa seva, a Ciutadella | Josep Bagur Gomila

TW
2

El glosador Moisès ‘Zès’ Coll ha guanyat el XVIII Premi Josep Vivó de glosa escrita, el certamen que organitza el Consell i que el ferrerienc ha guanyat, amb l’edició d’enguany, en cinc ocasions.

La glosa forma part de la vida de ‘Zès’ Coll des de fa una vintena d’anys, i assegura que no hi ha truc, sinó constància. «Ho tenc molt per mà, jo escric cada dia, al blog del menorca.info i també textos personals, i açò condiciona la pràctica», afirma aquest mestre de l’art de la improvisació i membre del col·lectiu Soca de Mots, un dels motors de la revitalització de la glosa menorquina.

En total s’han presentat al concurs sis glosadors i el jurat ha acabat decantant-se per les gloses de Coll. Sota el títol «Acaballes», és un exemple per «l’ús acurat que fa dels recursos lingüístics; l’originalitat del missatge i la metàfora que suposa l’obra, ja que fa un paral·lelisme entre la pandèmia que afecta els humans i la malaltia que aquests provoquen en el món». Així mateix, considera el jurat que en les gloses hi ha un «ús impecable de la rima i la mètrica en el conjunt de la glosa».

El glosador ha centrat la seva obra en l’actualitat més palpable, ja que és un dels aspectes que es valoren. És així que ha tractat el tema de la pandèmia, fent un símil entre la malaltia que provoca el virus, i com la humanitat és, al mateix temps, virus o maledicció per al planeta.

El jurat l’han format per Raquel Marquès, la directora insular de Cultura; Jaume Gomila com a representant de l’Institut Menorquí d’Estudis; Josep Portella, integrant de l’òrgan consultiu del patrimoni cultural immaterial de Menorca; Vicenç Martí, de Soca de Mots; i Miquel Àngel Adrover, el guanyador de l’any passat del certamen. Avui no es farà l’acte de lliurament del premi, que estava previst as Migjorn Gran.

Coll valora positivament convocatòries com aquesta, així com també el moment actual de la glosa, que les dues darreres dècades ha reviscolat després d’una etapa de declivi. «Ara hi ha un bon planter, només falta que la pandèmia ens deixi poder tornar a glosar».