La música o el camí per a expressar la menorquinitat

Jordi Orell analitza en un treball i través de l’exemple de Los Parranderos el vincle indeslligable entre la cultura i fenòmens com la identitat, el paisatge o el turisme

|

Valorar:
«Tornada parrandera». El 1983 i després d’un parèntesi, Los Parranderos tornen a l’escena musical amb aquest disc, on recuperen l’estètica marinera i aposten per cançons cantades totes en català, que s’entenen com a símbol d’autenticitat i d’amor a la terra.

«Tornada parrandera». El 1983 i després d’un parèntesi, Los Parranderos tornen a l’escena musical amb aquest disc, on recuperen l’estètica marinera i aposten per cançons cantades totes en català, que s’entenen com a símbol d’autenticitat i d’amor a la terra.

«Canten Los Parranderos. Música, oci, turisme, identitat i paisatge a la Menorca de la segona meitat del segle XX i principis del segle XXI». Aquest és el títol del Treball de Final de Grau de Jordi Orell per als estudis que ha completat de Musicologia, i en el qual conclou que «no podem separar la importància que va tenir el turisme, del que vol dir ser menorquí i com vivim a Menorca», i com tot açò es transmet a través de la música.

Jordi Orell, que fa unes setmanes va presentar el treball en el marc dels Premis Feliciano Fuster de l’Ateneu de Maó, «partia de la idea que a Menorca parlam de música menorquina tant si és cançó de tradició folklòrica lligada al món rural, com si és aquella dels anys 60 del Festival de la Cançó d’Alaior». I creu que, de fet, «comparteixen contextos i hi ha músics que ho poden cantar tot». I posa d’exemple el cas de Joana Pons.

«De les cançons de tradició oral, sabem quan, on i per què es van crear», apunta Orell, qui s’ha fixat en el cas de Los Parranderos, per ser un grup longeu i que va viure diverses etapes.

Un mirall sociocultural
«Les cançons de Los Parranderos van canviant a mesura que canvia Menorca, sorgeix la necessitat d’explicar-ho», defensa el musicòleg, qui recorda que el Festival de la Cançó d’Alaior neix «per a crear una imatge de Menorca, per entrar al mercat turístic, generant una imatge blanca y azul». Època en la qual apareix el primer disc de Los Parranderos, «Cantores del puerto de Mahón» (1966), «en la portada apareixen vestits de mariners, inspirant-se un poc amb Los Panchos, per la forma de cantar i de tocar la guitarra».

L’any 1973 el grup publica el seu segon treball discogràfic, «Los Parranderos de Menorca», on, amb una estètica de texans i camisa, «dediquen mig disc a cançons que estan de moda, com «Viva España», «Los ojos de la española» o «Guantanemera», que combinen amb un repertori de cançó de lloança a Menorca», on sovint «no saps si és un cant a l’Illa o a una dona que tens por que et prenguin»
Després ve un parèntesi i anys més tard publiquen «Tornada parrandera» (1983), «amb lletres de Tòfol Mus, on totes les cançons són en menorquí i se sent per primera vegada «Sa balada d’en Lucas», amb una estètica, de nou, marinera».

El 1995, el grup publicà «Na Nena», amb algunes cançons antigues i altres que fins llavors no havien enregistrat, com «Escolta es vent».

Segons Orell, la seva tesi vincula la relació entre cultura i música, amb oci, identitat, paisatge i també amb desenvolupament econòmic i turístic. «Després del primer disc, els anys 70 canvien d’estil per adaptar-se a l’esclat turístic, a la modernitat i les cançons de moda, i en el tercer disc, quan estem en democràcia, amb les institucions i l’autogovern, les grans manifestacions en defensa del territori, tornen a fer un cant a la Menorca idíl·lica». Un fet que «no és exclusiu de Menorca, també passa a Mallorca», i que arriba als nostres dies, amb una tradició musical molt arrelada. «Hi ha diferents contextos on la música traspassa», afirma Orell. Passa, per exemple, «en les anades a fora, on surten aquestes cançons d’enyorança de la nostra Menorca; en tradicions com la dels Fru Frus o els Va Gros, que s’han arrelat molt fort; o amb llocs com Es Cau, que va néixer els anys 60 com a club de jazz i que prest es va transformar en lloc de peregrinació per a tothom a qui li agrada cantar i també com a reclam turístic que ofereix autenticitat».

Comentar

Para poder comentar debes estar registrado y haber iniciado sesión.

AnteriorSiguiente
Página 1 de 1

Jordi Sintes
Hace 9 meses

Nota a tener en cuenta a favor de la fotografia....autor de la fotografia que ilustra la portada de este nuevo disco de Los parranderos.....Jordi Sintes. Moltes gracies..muchas gracias por publicar este comentario para que los lectores que lean este comentario realizado con modestia.conozcan de quien fue el guion el diseñoy la fotografia de la portada

Valoración:-1menosmas

mpardoaz@gmail.com
Hace 9 meses

Ya que se citan varios nombres en este articulo, noto a faltar una mención a la figura de José Luis Ortega Monasterio. El maestro Ortega Monasterio, estudioso de la habanera y de la canción de taberna marinera, ya dinamizo y popularizó este tipo de canciones en Calella de Palafrugell, al ser destinado a Mahón, sino recuerdo mal como Comandante de Infantería, lo volvió hacer en Menorca. El fue el que compuso las canciones de los Parranderos de su primer disco en 1966, Balada Menorquina, Cantan los Parranderos, Margarita y el Mar y Na nena. Por cierto me regalo el disco, que tengo convertido a mp3, y me explicó que los solos de guitarra eran suyos. Él tocaba de maravilla la guitarra y el acordeón, daba clases en la calle Santa Catalina de Mahón donde fui alumno suyo. A Dios lo que es de Dios y a Cesar lo que es del Cesar.

Valoración:23menosmas
AnteriorSiguiente
Página 1 de 1