Davall els carrers de Maó hi ha nombrosos refugis antiaèris | Amics des Museu de Menorca

TW
0

L’estudi becat per l’Ajuntament de Maó per localitzar les galeries subterrànies que, segons un plànol de 1938, hi ha davall la ciutat des del temps de la Guerra Civil, continua endavant i comença a donar fruits. I és que per ara, l’equip d’investigadors dels Amics del Museu de Menorca que duu a terme la investigació, ha aconseguit identificar ja 28 de les 52 galeries marcades al mapa.

Aquest document de l’Arxiu Històric de Maó identifica «galeries de mines», pedreres i coves naturals, i des de l’Ajuntament hi ha interès a saber si aquella planificació feta en plena Guerra Civil per elaborar una xarxa de refugis subterranis, es va completar o no.

És en aquest context que membres dels Amics del Museu de Menorca estan recopilant el màxim d’informació possible, tant a l’Arxiu Història, en els arxius del Museu Militar o al mateix Consistori. I és d’aquesta darrera font d’on «estem aconseguint informació més fiable», ja que consten documents de quan «l’Ajuntament demanava a la companyia elèctrica que donés llum a determinades cases perquè estaven fent túnels».

Així ho explica Miquel López, qui participa en una tasca que requereix «anar de casa en casa» per comprovar si els passadissos existeixen o existiren en algun moment, o si finalment va quedar en una declaració d’intencions i realment no es va dur a terme.

Túnels i accessos

«Segons la documentació hi ha uns 160 accessos als refugis», planificats moltes vegades perquè dos o tres donin accés, des de diferents cases, a galeries compartides.

La investigació està revelant algunes curiositats, com per exemple que la majoria de refugis tenen els seus accessos des de soterranis de cases. Uns soterranis que estan generalment a 2,7 metres de fondària en relació amb el nivell del carrer, i el túnel cap al refugi segueix en descens fins arribar a 6,5 metres de profunditat, i gairebé sempre situats davall el carrer.

Els Amics del Museu de Menorca s’estan trobant molts casos en què els accessos es van tapiar posteriorment, o que hi ha accessos compartits des d’habitatges que fan mitgera.

A l’hora d’analitzar la informació es té en compte el context del moment i sorgeixen detalls interessants. «És curiós, la guerra va començar el 1936 i els bombardejos els agafa desprevinguts». Després, «el 1938 apareixen en premsa queixes, perquè no s’estan fent túnels» i sembla que s’intensifiquen les excavacions «a mitjan 1938 i la guerra acaba l’any següent».