Aquestes jornades són fruit dels ajuts que concedeix el Consell per a l’organització de jornades i cicles en matèria de patrimoni històric. És en aquest context que Memòries de Menorca ha planificat un programa amb actes amb experts en diferents àmbits, i que segons la coordinadora científica de l’IME, Marta Jordi, permetrà «vincular» un dels eixos clau de la institució, el patrimoni (en totes les seves variants, etnològic, industrial, ecològic, material, immaterial), «no només amb el passat, sinó amb la memòria», fet que «representa una oportunitat per activar» tot el potencial que té tot aquest patrimoni.
Per la seva part, el conseller insular de Cultura, Miquel Àngel Maria, destacà la voluntat que hi ha amb aquest cicle d’obrir el concepte de memòria més enllà, ja que habitualment remet a la Guerra Civil. Així, permet «ampliar la mirada a tot el període contemporani», sense centrar-se tant en les conseqüències del conflicte i en les víctimes, sinó en el patrimoni, fet que suposa «iniciar un camí interessant».
I és que aquest és l’objectiu del cicle, «fer-nos preguntes i reflexionar, amb temes que serveixen per obrir el meló, a partir d’experiències, aportacions teòriques i polítiques», per tal de fer valdre un «patrimoni contemporani que és el que més hem deixat de banda», segons el president de l’associació Miquel López Gual.
Àmbits diversos
Amb els actes programats, que es faran amb la col·laboració d’entitats com el Cercle Artístic, l’Ateneu de Maó o els ajuntaments de Ciutadella i Maó, es pretén obrir debats i extrapolar a Menorca experiències, com per exemple, la del Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre, de la qual parlarà la seva directora, Teresa Ferré. O les possibilitats que ofereix el patrimoni i el turisme memorial, que abordarà Jordi Guixé, fundador i director de l’Observatori Europeu de Memòries.
El cicle també serà un espai per al diàleg, com el que establiran la doctora en Història i directora general de Memòria Democràtica de Catalunya, Gemma Domènech, i el catedràtic d’Història contemporània Ricard Vinyes, que ha presidit, per encàrrec del govern basc, la comissió per a la creació del Centro de la Memoria para el País Vasco, i ha assessorat en projectes a Xile, l’Argentina o el Brasil. Igualment, es faran dues visites guiades, a La Mola i a Son Saura.
7 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
JOAN POTS TORNAR AL COLE A QUE TE ENSEÑEN HISTORIA DE MENORCA, QUE VOS CONTEN MENTIDES.
Només per les opinions que s'han fet fins ara, ja val la pena aquest cicle. No saben ni llegir...
A ver si en ese estudio el sr María, admite que hubo más de 400 asesinatos en menorca por parte del frente popular (sin contar violaciones expropiaciones y demás robos). Menorca fue último bastión republicano y se entregó bajo rendición sin fuego. Haber si esos 800.000 euros sirven para decir la verdad y no enfrentar a la gente.
Cuanto dinero cuesta este nuevo intento de manipulación de la historia??? No lo dicen.
Onanismo mental puro y duro. Solo sirven para eso y montar chiringuitos para sus coleguis.
Que cansinos, retrógrados e inútiles son, solo sirven para crear chiringuitos y gastar el dinero de los contribuyentes
el CIM se empeña en reabrir las heridas de la guerra civil española y nos parece que tienen amnesia ,puesto que en menorca los primeros fusilados fueron gente inocente bajo las ordenes de republicanos,asesinatos indiscriminados bajo la mirada de los politicos de turno que , al igual que los que promueven estas cosas , son radicales que solo buscan venganza y no concerdia, a ver si dicen la verdad a los jovenes y no les engañan.