Un sensorial univers de llums i sons a Alaior

L’inici de la vetllada ja apuntava cap a l’espectacularitat i la particularitat de la nit. Després de la introducció del director artístic i organista, Abraham Martínez, on demanà al públic silenci al llarg de tota l’exhibició i que es reservessin els aplaudiments per al final, els músics iniciaren el repertori tocant una composició molt cinematogràfica. Els aires magnànims d’«Així parlà Zaratustra», de Richard Strauss i coneguda banda sonora de «2001, una odissea a l’espai», s’entremesclaren amb les creacions visuals de Beatriz Rivas, que generaven una sensació especial —i espacial alhora—.

«Elements. Experiència visual i sonora», de la Fundación Alquimia Musicae, era precisament això, una proposta sensorial per a induir l’espectador en una experiència introspectiva, viscuda de forma individual. És per això que els seients del públic estaven disposats a distància. Les parelles i les famílies també havien de viure l’«experiència» sense interferències de cap mena, com definí Martínez: Era la llum, la música i un mateix amb les seves sensacions.

Repertori

L’espectacle, irrepetible per al director pel fet que les imatges les lligava Rivas de forma improvisada al ritme de les partitures, estava inspirat en els signes zodiacals i els quatre elements de la natura, terra, aigua, foc i aire. És així que sonaren temes com «The window of appearances» de l’obra «Akhenaton», de Phillip Glass; «Infant joy» del cicle de «Ten Blake songs» de Vaughan Williams; o «Ofertori» i «Lacrimosa», del «Rèquiem for my friend», de Preisner. També Bach va estar present, o Jocelyn Pook amb «La blanche traverse».

Els músics mostraren un gran nivell interpretatiu, amb Abraham Martínez i el seu particular orgue electrònic, que conté un miler de registres d’orgues antics i contemporanis, permetent una magnífica versatilitat sonora. O el percussionista Antonio Alcántara, que delectà el públic amb la bateria, els timbals, els plats suspesos, la lira, els panderos o les campanes tubulars. Completaven l’apartat instrumental els saxòfons d’Alfonso Padilla, mentre que la part vocal anava a càrrec de la soprano menorquina Maria Camps, qui hagué de fer front, i amb èxit, a un repertori molt exigent.

L’excel·lent sonorització d’Edu Sound va fer que tots els elements sonors lluïssin, acompanyant de forma excel·lent els muntatges visuals que Beatriz Rivas. L’artista plàstica i visual anà disposant sobre l’arquitectura del claustre les seves creacions, aprofitant al màxim cada element arquitectònic de l’emblemàtic recinte i perfectament enllaçat amb els ritmes sonors. El resultat final, una simbiosi captivadora que deixà el públic immers en aquest univers d’experiències sensorials i emotives.