Bach, en una experiència intensament pedagògica

Entre altres coses per la seva llargària i homogeneïtat, són un total de 48 peces que són un sol tema i que estan lligades per un denominador comú que Bach va escriure amb una intenció molt concreta, «El clave ben temperat» és una obra que, malgrat formar part de la vida pedagògica dels pianistes per avançar en la seva trajectòria, és pràcticament absent de teatres i auditoris i difícilment es sent en públic. I és per facilitar el coneixement d’aquesta significativa obra que es va dividir en vuit parts i a cadascuna de les vuit audicions dels dijous als Socors s’han anat presentant sis d’aquelles 48 peces, acabant d’arrodonir-ho en el concert d’avui amb la darrera mostra, donant entenent els motius i sobretot la transcendència d’aquesta música transmesa a tots els compositors que han succeït a Bach.

Els instruments de tecla d’aquells temps (clave, clavicèmbal,...: l’obra es va escriure entre les darreries del segle XVII i principis del XVIII) eren molt senzills si tenim en compte el que és avui dia el piano. I, així, l’afinació era difícil i s’havia de mantenir correctament per tal que l’instrument sonés bé. Va ser en certa manera per ajudar    què l’instrument es mostrés ben afinat que Bach va escriure aquestes 48 peces, que en realitat són les 48 maneres possibles que un instrument pot presentar les tonalitats i modalitats que existeixen en música.

El públic que hi ha assistit, a manca de l’audició que avui a les 21 h tancarà el cicle i per a la qual encara hi queden entrades disponibles, han pogut també introduir-se en termes com «preludi» i «fuga», la significació que tenien en l’obra de Bach, que precisament conté un preludi i una fuga, cadascun d’ells en un to diferent, situant les peces en l’època en què van ser escrites, un moment en què la música començava un període de transició del Barroc a la música que un segle més tard es diria Romanticisme.

Si Suso Gonzàlez és qui endinsa al públic en la descoberta de Bach amb les seves interpretacions i també algunes explicacions, qui ho il·lustra tot plegat amb comentaris els més simples possible per arribar a tot tipus de públic és el professor i director del Museu Diocesà de Menorca Gabriel Julià, emprant en algunes ocasions fins i tot l’instrument, tenint en compte les característiques de cada peça que es va escoltant i recalcant el color musical que sonaria, amb la idea de poder distingir les diferències entre emprar una tonalitat o altra.

De fet, aquesta obra «El clave ben temperat», amb aquestes vuit audicions individuals i que tenen continuïtat una amb l’altra, s’està presentant com un tot, perquè el lloc i l’entorn de Menorca i el Socors juguen també el seu paper amb el compositor Bach, la seva època i els estils musicals, fent a la vegada que la gent pugui captar diferents ambients i aspectes del propi Socors, açò canviant cada vegada d’escenari i col·locant el piano cada dijous a un espai diferent de l’església, per explicar-ne un poc de la part històrica quant a temes com ara la construcció del Convent de Sant Agustí i la mateixa església del Socors o les pintures murals i la seva conservació, que estan essent introduïts pel graduat en Història de l’Art Pere Manel Marquès.

En aquestes audicions s’està notant i no poc que es tracta d’una proposta que no ha estat encomanada al pianista Suso González, sinó que és un projecte propi i d’intenció prèvia, entre altres coses per la devoció que sent per la música de Bach. De fet, Bach és un poc l’introductor del que seria passar de la música considerada «antiga» a la música clàssica més «de sempre», perquè Bach és qui obre camí a tots els compositors posteriors amb la seva increïble invenció.

I curiosament, és aquesta música de Bach amb la seva estructura diguem-ne ciclòpia i irregular la que potser és més propera a músiques com per exemple el jazz, a la qual Suso González està especialment unit. Tal vegada és per açò que González, i ho està demostrant també amb aquestes audicions d’«El clave ben temperat», s’ha convertit en un gran intèrpret de la música de Bach, on igualment hi ha molta inventiva i improvisació, de desenvolupament de temes, que en certa manera són objectius que es pretenen amb la música del jazz. Un aspecte que està agradant molt al públic que està assistint els dijous al Socors és els regals en forma de bisos que Suso Gonzàlez sol realitzar en cada ocasió, amb obres aparentment molt allunyades de Bach, amb una lírica molt més actual, però que recorden la influència del genial compositor.