El Premi Born descobreix a Luis Manuel Soriano

Per açò l’emoció que mostrà Luis Manuel Soriano (Múrcia, 1979) era doble en el moment de recollir l’estatueta de mans de la presidenta del Cercle Artístic, Lina Pons. Un reconeixement que suposa la inclusió totalment «inesperada» del seu nom en el palmarès del Premi Born, un certamen que confessava que té com a referent, i al qual es presentava enguany per primera vegada, amb un text ben especial per a ell. «No m’agrada el motiu pel qual vaig escriure l’obra, la mort de la meva mare», pèrdua inesperada que «em va deixar en xoc». Mig any «vaig estar sense poder expressar-me», fins que tots els sentiments enfrontats brollaren en forma de text teatral. Un text i un premi que «va per tu, mare».

I és que tal com va reproduir durant la vetllada la secretària del Premi Born, Itziar Lecea, el jurat, integrat per Denise Duncan, Laurent Gallardo, Juan    Vicente Martínez, Laura Pons i Francisco Sáez Raposo, destacà en la seva acta que l’obra de Soriano és mereixedora del Premi Born «pel repte que suposa una obra escrita des d’un prisma molt trencador i contemporani». En el que representa, a més, «un moment de dolor que s’espera més transcendent, però que xoca amb la vulgaritat de la realitat». Tot, embolcallat amb «un desenvolupament amb molt de ritme, que aconsegueix mitjançant la musicalitat de la paraula».

«No caminam sols»

Lliurat el guardó, Lina Pons felicità el guanyador des de l’escenari del Teatre des Born, tot desitjant «tota mena de sorts» a l’obra, tot esperant «que la puguem gaudir des del pati de butaques».

La presidenta del Cercle Artístic agraí l’enorme esforç i la «delicada» tasca del jurat, el qual s’ha hagut d’enfrontar als 495 originals rebuts enguany. Gràcies que feu extensives a la junta directiva, als col·laboradors, les editorials Artez Blai i Areola i la «Revista Galega de Teatro» que editaran l’obra guanyadora en les quatre llengües oficials d’Espanya. I també als mecenes que, a través de la campanya Crec en el Premi Born, han demostrat que «no caminam sols», en un context on «les adversitats no han fet més que esperonar-nos».

L’agraïment també fou per a les administracions, Govern balear, Consell i Ajuntament de Ciutadella. Aprofità Pons per «reiterar» la necessitat que les institucions no oblidin «mai que la cultura és sempre un bé de naturalesa pública» i que cal que «el fet que les institucions agombolin la cultura com a part dels seus deures, i no que ho entenguin com un acte de generositat, o de bona voluntat». Només açò, exclamà, «permetrà que el teixit associatiu cultural, i el voluntariat, maldin de reconstruir-se, dia a dia, i amb esforç».