menorca maó monolito victimas bando nacional franquismo plaça espalna

La base del monòlit de l’Esplanada de Maó està construïda amb grans pedres procedents dels talaiots de Cornia i Talatí de Dalt | Josep Bagur Gomila

Toni Seguí16/11/21 1:58
TW
49

El Departament de Cultura del Consell insular i Memòria Democràtica d’Ara Maó proposen la retirada del monument de l’Esplanada aixecat pel règim franquista una vegada finalitzada la Guerra Civil el 1939. En aquest sentit, la proposta assenyala que les pedres de la base del monòlit, que van ser extretes, principalment dels talaiots de Cornia Nou i de Talatí de Dalt, haurien de ser col·locades totes juntes a un indret pròxim al talaiot oest de Cornia.

«Cau pel seu propi pes que el monument de l’Esplanada ha de ser retirat, per respecte a totes les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, i perquè s’ha de complir la llei que determina les raons i els procediments a través dels quals s’ha de fer memòria d’aquest període històric», afirmen Miquel À. Maria, conseller de Més per Menorca al Consell insular, i Antoni Carrillos, coordinador de Memòria Democràtica d’Ara Maó a l’article d’opinió «El monòlit franquista de l’Esplanada de Maó, assignatura pendent» que es publica en l'edició impresa de ««Es Diari»».

Miquel À. Maria i Antoni Carrillos assenyalen que no és possible la resignificació d’aquest monument que va ser aixecat intencionadament per glorificar els vencedors i humiliar els vençuts. De fet, va ser construït per presos republicans, com a membres d’una brigada de treball forçat, que estaven tancats a la presó de Maó. Així asseguren que inicialment representava la croada de l’autèntica Espanya, nacionalista i catòlica contra l’anti-Espanya, venuda al comunisme internacional i atea, per esdevenir a partir de la dècada de 1960, amb el nou relat del franquisme, en una desgraciada lluita fratricida entre les ‘dues Espanyes’. «Ja no era Espanya contra els seus enemics, sinó una guerra civil. Franco ja no seria presentat tant com el cabdill vencedor, sinó com el campió d’una pau duradora i l’artífex de la recuperació d’Espanya», assenyalen.

Maria i Carrillo també apunten que «les discretes intervencions» fetes sobre el monòlit de l’Esplanada durant la década de 1980 i amb posterioritat a l’aprovació de la Llei Zapatero, coincideixen amb el relat de la Transició política de maquillar l’origen i significat del monument, és a dir, «es continuaria descrivint la guerra civil com una lluita entre germans, sense contextualitzar-la en la confrontació europea i mundial de l’emergència del feixisme, i s’afegiria el nou aspecte de la reconciliació necessària per superar un passat traumàtic».

Subratllen que en tost d’eliminar «la parafernàlia feixista», com van fer els poders públics de la resta de les democràcies europees, els governs d’Espanya, tant els de dretes com d’esquerres, es van limitar a «tunejar» el monument: amb el canvi de l’escut de l’àguila franquista per l’escut constitucional i, a més, baratant la frase «Caídos por Dios y por la Patria, Presentes» per una altra més neutral «Honor a todos los que dieron su vida por España».

Finalment, afirmen que el monòlit no pot ser inclusiu, «tant per la seva intencionalitat originària com la simbologia que li dona la seva forma material», referint-se a la creu que envolta el monòlit.