Un moment del concert de Bep Camps | S. M. C.

Sonia Marquès Camps22/11/21 1:44
TW
1

Un recital íntim, de noves cançons que parlen de la vida, amb el seu estil personal i molt perfeccionat per la música, va omplir dissabte l’Auditori de Ferreries. Són «Setanta primaveres i un estiu» i una trajectòria llarga d’escenaris, que li permeten connectar amb la gent des de la seva particular forma de cantar i composar; en aquesta ocasió, acompanyat per la qualitat dels instruments de Sergi Martín, Pablo Millas, Àngel Gelabert, Josep Lluís Pons i Moises Pelegrí, amb la veu també de Roser Carretero.

Deu temes nous amb títols com «Viure», «Una mirada dolça» o «Glosa de Blues», posant música a una lletra de Marc Barceló. De fons, jazz, balada o sons mediterranis amb acordió, fusionat i clamant la seva manera d’entendre la música, que no perd les arrels, ni l’estil genuí, però que es nodreix de les seves taules i els arranjaments dels músics professionals amb qui va sortir acompanyat a l’escenari Bep Camps.

El públic de sempre, els incondicionals, la gent de fora, i ell, a cor obert, van aconseguir una vetllada de festa, i carregada d’elogis a amics com Damià Coll, acompanyant sempre dels seus viatges musicals, o a la família. Joan Camps, el seu germà i parella musical des dels seus origens, fins la seva mort recent, bategava entre les notes, en aquest nou repertori carregat d’identitat. El blues de s’hort, tocat amb l’entusiasme del públic fent palmes des de les butaques, van fer del recital una trobada que va ser dolça i entranyable.

Bep Camps ens mostra de nou en aquest disc tal com és. Ell diu que la música l’ajuda a entendre la vida. Aquí va deixar clar que ara forma part d’una manera de viure aquesta etapa madura de les setanta primaveres, amb tota la frescor de l’estiu.