El gravat representa la impermeabilització d’una embarcació a Calesfonts, que el capellà Lindenmann descriu en una de les seves obres sobre Menorca

El gravat representa la impermeabilització d’una embarcació a Calesfonts, que el capellà Lindenmann descriu en una de les seves obres sobre Menorca

Toni Seguí25/12/21 16:35
TW
0

El naixement de la població de nova planta Georgetown el 1771 i el seu desenvolupament és la part més voluminosa del llibre «Història des Castell. De la fundació de Georgetown a inicis del segle XX», del qual és autor Xavier Martín i edita l’IME, amb la col·laboració de l’Ajuntamnt des Castell, Consell insular i el diari «Menorca».

La primera part del llibre relata la formació de Georgetown durant la segona dominació britànica de l’Illa, que va continuar amb la posterior espanyola entre 1872 i 1798, en què la població va passar a denominar-se Real Villa de San Carlos, per recuperar el nom primigeni durant la tercera ocupació britànica de 1798 a 1802, any en què definitivament torna a la Corona espanyola amb el nom de Villa-Carlos.

Martín es refereix als aspectes històrics i culturals en els segles XIX i XX, amb la revolta de 1810, el moviment migratori de la meitat del segle XIX, els antics casinos, el moviment anarquista i la petjada de l’Ateneo de Villa-Carlos, la publicació «Ecos de Villa-Carlos» i el Centro de Cultura, entre altres.

A la segona part, tracta sobre l’origen de la festa de Sant Jaume, amb l’anàlisi de la bandera i el seu escut, els actes religiosos i els populars, a més de l’estudi del Ball des Còssil, també anomenat des Cossi, una dansa ritual d’origen medieval.

Finalment, l’autor incorpora una tercera part amb les biografies de cinc personalitats lligades as Castell: l’enginyer Patrick McKellar, Àngel Ruiz i Pablo, Joan Miquel Preto, Catalina Martorell de Lete i Carls Homs Segura.

Un dels apartats novedosos del llibre -segons l’autor- és l’estudi sobre la vinya, que constata la gran producció existent als voltants del castell de Sant Felip: el 1723 hi havia uns 800.000 ceps, que el 1799 passa a 1.381.000, amb una major quantitat a Trebalúger, Toraixa i Rafal. Durant el setge espanyol al castell de Sant Felip de 1782, cada un dels 3.000 soldats i oficials rebia cada dia una «pinta» de vi (un poc més de mig litre), quantitat que al cap d’un mes representava unes 52 tones, el que explica la gran producció vitivinícola.