Els historiadors Miquel López, a l’esquerra, i Carlos de Salord van explicar el treball fet per elaborar el catàleg dels túnels antiaeris a Maó. | Gemma Andreu

TW
1

La primera tinenta d’Alcaldia de Cultura de Maó, Conxa Juanola, va anunciar ahir que la galeria subterrània construïda durant la    Guerra Civil a l’edifici que actualment ocupa l’Escola d’Adults serà condicionada per a la seva visita. La presentació del treball sobre els túnels antiaeris de la ciutat va aixecar una gran expectació amb l’assistència d’unes vuitanta persones que omplien la Sala d’Audiències del Claustre del Carme.

Conxa Juanola va assenyalar que el    catàleg dels túnels antiaeris de la Guerra Civil a Maó era un treball becat per la regidoria de Cultura de Maó i que ha estat elaborat per un equip d’historiador i arqueòlegs format per Carlos de Salord, Miquel López, Amalia Pérez-Juez, Borja Corral i Maria Gutiérrez. «És un treball exhaustiu que va més enllà de la beca concedida i que ha sofert un retard a causa de la pandèmia i del confinament. Serà publicat en format de llibre, a més d’estar a disposició de tothom a la web municipal».    També va anunciar el condicionament d’alguns túnels, «possiblement l’existent a l’Escola d’Adults serà el primer».

Noticias relacionadas

Miquel López va informar que el document és d’unes sis-centes pàgines, fruit del treball realitzat entre juliol de 2020 i setembre de 2021, i està compost per la memòria, en el que s’explica la metodologia utilitzada per fer el treball, el conjunt de les 154 fitxes individualitzades dels túnels antiaèries localitzats i la corresponent cartografia.

López va explicar que les fonts documentals, existents als arxius de l’Ajuntament, del Govern militar i Delegació de Govern a l’Arxiu Històric de la ciutat, a més de la premsa d’època i algun    document privat, s’han complementat amb testimonis orals de qui van viure la guerra, el que ha permès fixar el procès de la construcció de la xarxa de túnels antiaeris. Així, a finals de l’estiu de 1938 n’hi havia trenta que estaven complement acabats.

Per la seva part, Carlos de Salord va detallar el treball de camp, amb la visita d’unes 120 vivendes privades i públiques per contrastar amb la documentació històrica i, a més, poder descobrir de nous a partir d’una sèrie d’indicis constructius en les cases. A més, De Salord va referir-se a l’actitud poc col·laborativa en alguns casos de propietaris de vivendes durant aquest treball de camp, quan va subratllar la investigació «objectiva» que han fet per catalogar aquest patrimoni.