Per a Joan Pons (Ferreries, 1960), el castell de Montjuïc sempre ha estat un indret «fascinant». Ja ho era quan, de petit, visitava amb son pare la muntanya barcelonina, i segurament ho és més ara, després d’haver tingut allà un despatx privilegiat des del qual ha pogut crear la trama de la seva darrera novel·la. Es tracta de «La malaltia del cor», una història que beu directament de la història i tot allò que amaguen les parets d’una fortificació que va ser presó i escenari d’episodis obscurs.
El llibre, que publica l’editorial Univers i que acaba d’arribar a les llibreries, té el seu origen en la beca d’escriptura Montserrat Roig convocada per l’Ajuntament de Barcelona en el marc del programa «Barcelona Ciutat de la Literatura Unesco 2018». Joan Pons va ser un dels vint premiats i a qui se li assignà com escenari el castell de Montjuïc, on, durant tres mesos, va disposar d’un espai de treball per a la creació literària.
Murs inspiradors
Admet l’escriptor que tenir l’oportunitat de crear els fonaments de la novel·la en un lloc com aquest ha estat tot un privilegi. «Permet situar i arrelar la història, com més coneixes un indret, més pots volar i millor pots projectar cap a universos infinits».
Ho diu l’autor repassant fets foscos succeïts al castell, com ara l’afusellament de Lluís Companys i tants altres. Un indret que, «igual com La Mola, a Menorca, o Ellis Island, a Nova York, s’ha convertit en un centre turístic on la gent passeja sense ser conscient de la violència, el dolor i l’energia que allà va tenir lloc».
És a partir d’aquí, de la inspiració que ofereix l’oportunitat de palpar amb les mans pròpies l’ànima que s’amaga en cada pedra del recinte, que Pons crea una història protagonitzada per un jove maonès de 15 anys que, fugint d’una sentència segura per un fet de sang a Menorca, s’embarca com a polissó en un mercant que el durà fins a la Ciutat Comtal.
Els fets se situen el 1714, un cop «les tropes borbòniques han entrat a Barcelona».
Acusat de vampir per subsistir bevent-se la sang de les rates del vaixell i de la presó on és tancat quan és descobert a Barcelona, el personatge evita la mort quan esdevé protector seu un capità borbònic que té per a ell millors plans.
La trama es nodreix del que es conserva avui a la muntanya de Montjuïc, amb escenaris «que m’han impressionat». És el cas de «la cisterna que, encara avui, dona aigua al barri del Poble Sec, i les cel·les de la presó, per on va passar tanta gent». Uns calabossos on es conserven «els dibuixos i les frases que els presos van gravar a les parets i que reflecteixen els seus desitjos».
Amb un vocabulari ric, un estil acurat i un to oníric i misteriós, Joan Pons ha volgut fer «una analogia entre la meva experiència al castell» i situacions que s’hi produeixen cada dia, «amb personatges actuals» que han esdevingut igualment inspiradors i que, de qualque manera, apareixen a la novel·la.
2 comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
Un escriptor excepcional, els seus darrers llibres m'han agradat molt especialment. Confiï que algun dia pugui continuar la novel·la Arenal.
Un homo de 62 anys amb 12 llibres escrits rep una beca d'escriptura, tot normal. Les beques d’escriptura Montserrat Roig són beques per a projectes d'escriptura de qualsevol gènere literari (narrativa, poesia, assaig, crònica, memòries) adreçades a escriptors que escriguin en qualsevol llengua (català, castellà, anglès, francès...) que hagin publicat com a mínim 1 llibre.