L’Associació de Veïns des Castell ha organitzat per dissabte una sessió de projecció de vuit curtmetratges dirigits, produïts o interpretats per joves de l’Illa, que començarà a les 19 hores i tindrà una durada d’una hora i mitja.
Els curts programats són «Taó», d’Arnau Cloquells, «Sense fons», de Yandra de la Mano, «Bimbolles d’aire», de Marina Torres, «Si fóssim gavines», d’Araceli Florit, «The proposal», d’Alexis Cifuentes, «Berlineses», amb la participació d’Inés Recuero, «La resistencia», de La Resistencia, i «Entelequia», d’Àngela Tortajada que, a la vegada, és l’encarregada d’organitzar aquesta sessió de cinefòrum.
La presidenta de l’AVV des Castell, Cati Preto, assenyala que aquesta sessió de curtmetratges «s’emmarca dins les sessions de cinefòrum que periòdicament realitzam al nostre local, però amb un caire de promoció i coneixement del talent jove que hi ha a la nostra illa».
Una de les participants amb «Bimbolles d’aire» és Marina Torres Guerra, de 25 anys, de Sant Lluís, però que des de fa uns anys viu a Barcelona, on el juny de 2020 es va llicenciar en cinema a l’Escola de Cine Bande à Part.
El curtmetratge està inspirat en un fet real succeït a Menorca el 2008, l’assassinat per part d’una mare del seu fill, de 9 anys, ofegant-lo en una banyera d’una casa de Maó, per açò el títol del curtmetratge, i que posteriorment va abandonar el cadàver dins una maleta de viatge en un barranc a Binidalí. Torres assenyala que «el resultat és una història que he reinventat i he reescrit per tractar el que m’interessava, he volgut posar damunt la taula la problemàtica de les dones a les quals s’ha obligat a ser mares, quan no ho volen ser, la llei de l’avortament, entre altres. El tema és molt delicat perquè al final estem xerrant de la mort d’un fillet i, òbviament no justific el que va fer aquesta dona».
En realitat, «Bimbolles d’aire» és el treball de final de carrera que al quart any de carrera va presentar, donat que s’havia especialitzat en direcció, i va ser seleccionat pel jurat. Malauradament, una setmana i mitja abans de rodar-ho es va decretar el confinament per la pandèmia de la covid-19 i el projecte es va aturar, fins que el juny següent es va iniciar el rodatge. «Després de passar l’agost a Menorca, a la tornada el vaig muntar i vaig fer tot el procés de postproducció, que va representar sis mesos de feina», recorda.
Actualment, la cineasta santlluïsera treballa com a primera ajudant de direcció o al departament de producció i, a més, desenvolupa els seus propis projectes com a escriptora i directora. Quan va concloure el projecte va cercar feina en el sector del cinema i també de la publicitat, però trobar-ne no és fàcil, «és un sector molt petit i molt tancat, és molt difícil accedir-hi sense uns contactes, ha estat un poc complicat. Ara he començat a entrar bastant en el món de la publicitat i intent fer contactes per entrar en la indústria del cinema. Em dedic a ajudar a directors, a organitzar els seus projectes, com jo també vaig tenir un ajudant de direcció per fer el meu curtmetratge», conclou.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.