Es tracta del primer llibre en què s’ofereix una visió global de la història i cultura d’aquest poble del llevant menorquí, fundat el 1817, que ha estat editat per la revista «S’Auba» i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Maó, el Consell insular i l’IME.
És una monografia densa, completa, que al llarg de 300 pàgines il·lustrades amb 185 imatges, aproxima el lector als principals oficis, botigues i records que han marcat la vida d’aquest poble. Així, hi trobarem capítols en què l’autor ens aproxima a la realitat històrica dels ferrers, araders, barbers i sabaters, i a establiments tan emblemàtics com Cas Tix, Es Casino, S’Estany -apartat redactat per Ernest Pons-, Can Ritu, Forn Vell, Forn Nou, Sa Botiga Nova, Ca na Magdalena, Can Bernat de na Ponça, la festa de Sant Antoni, i l’equip de bàsquet que es va proclamar campió de Menorca.
Una altra part important del llibre són les evocacions de primera mà recollides pel pare de l’autor, Pere Sintes Pons, una persona inquieta culturalment que va publicar nombrosos articles, principalment al diari «Menorca», «Revista Menorca» i en el butlletí de la Fundació Tresor dels Avis, de Palma, fundada pel mestre i folklorista Andreu Ferrer Ginard. Així, es pot llegir sobre els balls de casa, els jocs de carrer, les porquejades, els colcadors situats a les cases dels llocs, els sobrenoms i les gloses, entre altres.
El llibre es clou amb uns apèndixs interessants, com són el plànol fundacional de Sant Climent, la transcripció de les «Gloses de l’any 1900», de Rafel Pons Mascaró, en Rafel d’Algendar, la cançó «Som de Sant Climent», de l’autor del llibre, i una cronologia històrica que es remunta a 1287, amb la creació de la cavalleria de l’Honor de Torelló, que inclou les terres de Tornaltí, Addabús i Mussuptà, i arriba a l’actualitat.
Adolf Sintes, que ha investigat en múltiples àmbits etnològis i patrimonials de l’llla, apunta que el llibre és un exercici de memòria col·lectiva d’un poble, «però no m’he volgut deixar arrossegar per la nostàlgica creença que qualsevol temps passat va ser millor, oficis i condicions de vida eren més durs que actualment. Alguns lectors hi trobaran a faltar oficis, comerços i persones prominents de Sant Climent, però qualsevol crònica de situació respon a una tria subjectiva i a la necessitat de donar-li una dimensió assenyada», subratlla.
