Recinte de taula i talaiot del poblat de Trepucó, a Maó, un dels més importants de la prehistòria menorquina | A.F.

TW
0

La bibliografia menorquina compta amb una nova aportació sobre la prehistòria de l’Illa. Es tracta del llibre «La cultura talaiòtica de Menorca. Una illa entre l’edat del bronze i l’edat de ferro», del qual són autors els arqueòlegs Irene Riudavets i Antoni Ferrer i que ha estat editat per Editorial Dilema, de Madrid.

El llibre, de 350 pàgines, està estructurat en cinc capítols: el medi físic i les condicions de navegació en el mar Balear; els antecedents de la cultura talaiòtica, entre el calcolític i el bronze final (3000-1200 aC); el talaiòtic inicial, entre el bronze final i la primera edat del ferro (1200-500 aC); el talaiòtic final i la segona edat del ferro (500-200 aC); i la desaparició de la cultura talaiòtica i la romanització (s. II aC- s. I dC).

Els autors afirmen que és una obra de síntesis científica dels coneixements actuals sobre la prehistòria de Menorca, centrat en l’època talaiòtica, «feia temps que pensàvem en la necessitat d’una síntesi que recollís els resultats de les obres que s’han fet darrerament sobre la prehistòria de l’Illa, sobretot articles científics, una informació que estava bastant dispersa», asseguren Ferrer i    Riudavets.

Cada capítol del llibre es subdivideix en una sèrie d’apartats que tracten aspectes concrets, com l’organització social, arquitectura, rituals funeraris, agricultura i ramaderia, produccions artesanals i relació amb l’exterior, entre altres. «A l’inici de cada capítol hi ha un petit apartat de context general a la Mediterrània occidental. Els arqueòlegs solem explicar el que passa a l’Illa i a vegades ens oblidam un poc contar el que està passant de forma sincrònica a les regions properes», assenyalen.

L’elaboració del llibre ha permès treure algunes propostes interpretatives sobre qüestions que no han estat molt tractades, com l’aixecament dels talaiots. «Hem reflexionat sobre l’impacte que va tenir la construcció dels talaiots en el seu entorn immediat. S’ha de pensar que els talaiots acumulen en alguns casos milers de tones de pedres, recollir tota aquesta pedra devia implicar una millora en el conreu d’una certa extensió al voltant del monument. Les pedres més grosses es van extreure de pedreres, però una gran part del rebliment intern dels talaiots són pedres petites arreplegades del seu entorn», apunten.

Un altre aspecte es refereix als enterraments en calç, «sabem que no són enterraments pròpiament dit, sinó restes de cremacions, en el llibre posam un poc en relació aquest ritual de cremació que es documenta en època talaiòtica amb els rituals de cremació que de forma contemporània es duen a terme al continent», subratllen.

El llibre serà presentat per la presidenta del Consell Científic de l’IME, Cristina Rita, i els autors aquest dimecres, a les 19.30 h, al Museu de Menorca i el dijous, a les 20 hores, al Cercle Artístic.