La pianista Marlén Coll i la cantant Maria Camps, durant una de les sessions del curs. 

TW
0

La música i la gastronomia han estat el binomi que ha protagonitzat amb notable èxit d’assistència el Curs de cultura i art de l’Ateneu de Maó, amb el nom de «Cançons que alimenten»,  a càrrec de la cantant Maria Camps i la pianista Marlén Coll. El curs ha estat un recorregut pels diferents gèneres de la música i de diferents països, com la cançó popular menorquina, la lírica tradicional castellana, la cançó clàssica, la sarsuela, l’òpera, l’opereta, la cantata profana, la cançó d’autor, la música pop, la cançó melòdica i la música publicitària.

La cantant Maria Camps afirma que la distinció Menorca Regió Gastronòmica Europea 2022, que l’Illa ostenta conjuntament amb la ciutat noruega de Trondheim, va ser la inspiració per organitzar un curs amb el nom de «Cançons que alimenten». En aquest sentit, assenyala que quan l’Ateneu li va demanar un nou curs «vaig pensar que podria ser divertit rallar de cançons que tinguessin en el seu contingut menjar i beure, i relacionar-ho amb la referida distinció gastronòmica, crec que Menorca té un potencial molt gros en oferir productes gastronòmics i de cuina i, per açò, des de la societat civil, des d’iniciatives particulars o col·lectives crec que està bé contribuir a la difusió d’aquest esdeveniment».

El repertori de les «Cançons que alimenten» va començar amb la música popular menorquina, «n’hi ha moltíssimes que rallen de menjar, tant d’autor conegut com anònim, apareixen nombrosos elements gastronòmics, des de peix, carn, caldereta, vi, gin, dolços, fruites», assegura Camps, com per exemple, «Som menjat taronges», «Es Murtar», «Aboca vi», «Sa quadrilla des porró» i «El amor es como el vino». Aquesta darrera forma part d’una sarsuela menorquina, «La hidalga», de Jaume Calafat, que va ser estrenada    al Teatre Principal de Maó, «no va tenir molt èxit, però va generar aquesta cançó que després va tenir vida pròpia», assegura.

Altres gèneres

Dins la lírica tradicional castellana es va tractar «Memòries de Jaén», de Lorca, que xerra d’olives amb una sèrie de metàfores culinàries per designar relacions amoroses-eròtiques; les cançons clàssiques d’Eduard Toldrà i sud-americanes de Carlos Gustavino; l’òpera, l’opereta i la cantata profana; la música de cantautor, amb Miguel Hernández i la seva «Nanas de la cebolla»; la música melòdica, com «Moliendo café», que recrea un cafetal i la feina dura al camp; el pasdoble «Cocidito madrileño»; la música pop amb Danza Invisible i el seu «Sabor de amor», que en realitat és una cançó eròtica-sexual, i «Buen menú, señor»; i la música publicitària, amb cançons sobre el Danone, el Colacao i la Coca-cola, entre altres, fent una anàlisi del llenguatge publicitari.