Menorca és l’illa balear més descristianitzada

L’estudi abasta un període de quasi 70 anys, entre    1950 i    2018,    s’analitzen set dècades de pràctiques sacramentals dels menorquins. «He fet una anàlisi diacrònica, és a dir, longitudinal i està segmentat en períodes de deu anys», apunta Rotger. Es tracta d’un assaig sociològic sobre la pèrdua d’identitat religiosa dels menorquins, «per mesurar la descristianització he mesurat els sagraments -bateig, primera comunió, matrimoni i defunció- que són les celebracions d’obligat compliment per a tots els creients. És un estudi basat en molt aparell estadístic per poder avaluar aquest procés i per posar-hi nombres he recorregut a l’estadística».

La descristianització de l’Illa comença els anys posteriors del Concili Vaticà II, en els anys del Concili es nota un fort fervor religiós que es demostra amb unes entrades importants d’alumnes al Seminari de Menorca, «però 14 o 15 anys després del Concili es va començar a notar un poc els efectes secularitzadors que el Concili va introduir amb la nova forma d’entendre les relacions de l’Església amb la societat, és l’aggiornamento, és a dir la modernització, que deia el papa Joan XXIII,    obrir els murs de l’Església al món, realment van crear les primeres desercions de clergues i fuites de fidels, uns van estar en desacord amb les reformes conciliars, però, en canvi, altres van trobar que el Concili s’havia quedat massa curt», remarca.

A Espanya, després del Concili es produeix un altre fet important que va donar una passa més de cara a la secularització, que va ser l’aprovació de la Constitució espanyola de 1978, per la qual Espanya va deixar de ser un Estat confessional, «va donar una altra embranzida al fenomen de la secularització», afirma.

El 1950, a Menorca amb una població de 46.130 habitants hi havia 45.600 que estaven batiats, el 98,8 per cent es considerava catòlic. El 2000, amb una població de 70.713 habitants, es van batiar 69.400, el 98,1 per cent. En canvi, el 2016, dels 92.348 habitants hi ha batiats 77.800, el 84,2 per cent».

Funeral

El sagrament que resisteix els efectes secularitzadors és el funeral que, segons Rotger, té una explicació sociològica: «La gent que arriba al traspàs, en general, és gent que ha estat educada en la religió, però es preveu que els funerals amb exèquies vagin perdent força a mesura que passin els anys, quan la gent que es mori siguin els joves d’avui que hauran viscut el nou paganisme, diríem», subratlla.

Una altra dada que ofereix l’estudi de Rotger reflecteix que el 1950 hi va haver 714 batejos i el 2018 van ser 255 amb molta més població. Quant als matrimonis religiosos, en el mateix període van ser 278 i 37, respectivament.

Els canvis socials, l’èxode de la gent del camp a la ciutat, va comportar nous valors, noves formes d’entendre la vida i noves creences i va produir l’efecte secularitzador. «En general, està demostrat que allà on s’ha modernitzat i està més desenvolupat coincideix fil per randa pràcticament amb les regions i nacions més secularitzades, on hi ha més riquesa, modernitat i prosperitat hi ha més secularització. La gent que ha vingut a Menorca dels països del nord ho són més que els que arriben dels països d’Hispanoamèrica, per exemple, que venen imbuit d’una gran religiositat popular encara».

El procés de descristianització de l’Illa no coneix de zones geogràfiques, segons afirma Rotger. «És bastant igual, encara que aquesta secularització és més punyent per l’Església a Ciutadella i Ferreries que històricament eren poblacions on la religió i les pràctiques sacramentals estaven més desenvolupades.

I unes dades que constaten l’evolució dels darrers trenta anys: les defuncions amb exèquies de 1990 i 2018 van ser del 76 i 39 per cent, mentre que els matrimonis religiosos    el 73 i el    13 per cent, respectivament», assenyala.