El culte talaiòtic al déu Toro

Ho explica l’arqueòleg Simón Gornés a l’article «Talayots y taulas. La evolución de la arquitectura simbólica en la prehistoria de Menorca entre los siglos XI al II cal ANE», publicat al darrer nombre de la prestigiosa revista «Trabajos de Prehistoria», en què fa una anàlisi de l’evolució dels santuaris  al llarg del primer mil·lenni abans de Crist, partint de la Cova des Càrritx i la Cova des Mussol, amb una posterior anàlisi dels talaiots en què planteja la hipòtesi que puguin ser les primeres construccions destinades al culte.

L’edifici absidal de Cornia adossat al gran talaiot, que data de 1000-900 aC, estava segurament acompanyat d’altres edificis adossats, per la qual cosa s’ha de veure el talaiot com un edifici dissenyat d’una forma global, perquè si no, no tindria sentit l’escala d’accés a la part superior del talaiot. «Dels pocs talaiots excavats (Torelló, Trepucó, Biniparratx), les evidències apunten que la part superior es podria emprar com un santuari primigeni. Açò es veu molt bé a Biniparratx, on el 2000 excavacions de la UIB i UB a la part de dalt es va trobar un edifici absidal i al seu interior fragments d’ossos de cabres i bens en un ritual que es troba posteriorment a l’interior de les taules. L’edifici absidal de Cornia podria ser un precedent dels santuaris de taula, encara que sense la taula, que va estar en ús fins al 900 aC, que funcionen com a magatzem d’eines per moldre», assegura Gornés.   

Canvi substancial

Entorn el segle V o IV aC hi ha uns edificis de planta absidal també, però amb un canvi substancial al seu interior (Torralba, Binissafullet, Talatí), donat que no presenta un caràcter de magatzem o per acumular eines i instruments, sinó que acull una sèrie d’ofrenes a les deïtats a les quals s’hi rendeix culte. I el canvi substancial -subratlla Gornés- són les taules a la part central dels santuaris amb una presència visual molt potent. Gràcies a les troballes dels darrers anys, especialment a coves, on es representen taules amb fesomia de bous (amb gravats a Sant Agustí Vell, Alcaidús, Trepucó) dona força al famós pilar de l’hipogeu número 2 de Cala Morell amb forma de taula i al capitell té gravat unes banyes de bou. Seguint la hipòtesi de Mascaró Pasarius de 1967, Gornés planteja que la taula podria representar de forma esquemàtica el cap d’un bou i el déu Bou ocuparia el centre dels santuaris de taula. També es troba a les cases de Torre d’en Galmés (Cartailhac i Cercle 6) i Biniai amb uns pilars a l’interior dels cercles que tenen aquesta forma de taula. «Es veu molt bé als hipogeus del segle IV que representen taules a l’interior de les tombes, com si la idea del déu principal estigués present en tots els àmbits de la vida de les comunitats talaiòtiques. En tot cas, si és viable o no la idea que la taula representa el cap d’un bou, està clar que la taula representa la divinitat, ocupa el lloc central del santuari, dels hipogeus, un lloc prominent a l’interior de les cases, es pot dir que la taula com a representació de la deïtat està present per tot», assenyala.

Un altre aspecte que Gornés destaca és que al final de la prehistòria de Menorca es monumentalitza la imatge del déu, per alguna raó que es desconeix aquesta imatge es fa gran, es fa omnipresent per a tots els llocs i especialment a l’interior dels santuaris de taula, en què el volum i l’altura de la taula ocupa tot l’espai i fa que guanyi una presència molt notable.   

Cartaginesos

A partir del segle IV hi ha uns canvis socials bastant potents a l’Illa amb la presència dels cartaginesos, el comerç cartaginès i també de soldats com es veu en excavacions a Son Catlar i la prospecció a Torrellafuda, on es documenta la fortificació dels poblats, fet que implica la presència d’enginyers. «Hi ha gent púnica que circula i té presència molt directa damunt Menorca. És possible que aquesta presència púnica generi reaccions, no sabem si d’influència o de reafirmació interna del paper indígena, però el fet és que es posen a construir tots aquests santuaris arreu de Menorca», subratlla.