La mirada artística de Marcel Villier a Alaior

A la mostra artística, organitzada per l’Ajuntament d’Alaior, s’hi poden veure obres realitzades en anys diferents que també es caracteritzen per la seva diversitat estilística, que han estat seleccionades pel mateix Villier. Així, el visitant podrà gaudir amb les aquarel·les, gravats i acrílics en què l’artista ha plasmat la figura humana, bodegons i paisatges. També hi ha escultures de ferro i altres fetes amb objectes reciclats.

L’artista va tenir el seu taller de feina durant més de vint anys al Pati de sa Lluna i, per altra banda, també va ser durant vint-i-vuit anys el professor de l’Escola Municipal de Dibuix d’Alaior. En aquest sentit, el regidor de Cultura, Tiago Reurer, assegura que «l’Ajuntament vol homenatjar la figura i el treball de Marcel, un home senzill, de gran creativitat, que ha dedicat la seva vida a la docència de l’art a Alaior i que paral·lelament compta amb una espectacular trajectòria com a artista».

Trajectòria

Nat a Barcelona el 1948, la relació de Marcel Villier amb Menorca es remunta a 1972, quan va visitar l’Illa i va decidir quedar-s’hi a viure. Enrere deixava un període de la seva vida en què durant uns anys va treballar en diferents tallers de joieria i a partir de 1964 es va interessar per la fotografia i el cinema, mentre estudiava a l’Escola de Cinema Aixel i també a l’Escola Massana.

Quan el febrer de fa cinquanta anys va arribar a Menorca, Villier tot just començava a dibuixar, seguint les passes de la seva mare que era dibuixant i il·lustradora, «a Barcelona un amic em va explicarcoses de Menorca, sobre les taules i els talaiots, en aquella època jo podia anar on volgués i la veritat és que havia estat a Eivissa, a Mallorca, a Formentera, però em va seduir la idea de Menorca perquè no la coneixia. Vaig venir a l’Illa i aquí vaig trobar l’espai i el temps ideal per aprendre a dibuixar», recorda.

Va trobar-se amb l’arquitecte Regan Bice que el va ajudar a veure la màgia de l’arquitectura tradicional menorquina; Rafael Trenor el va ajudar a sentir la poesia i la prehistòria de l’Illa; i Susan Unger, a viure l’art inspirant-se en el paisatge insular. «Vaig conèixer uns amics que em van fer obrir els ulls i la veritat és que a l’Illa he pogut aprendre i treballar molt bé. Me consider un poc de tot, dibuixant, pintor, fotògraf i l’aquarel·la és la disciplina artística en què me sent més a gust», conclou.