Nombrós públic es va reunir per veure la pel·lícula | Sisca Rodríguez

El film del director Pau Durà, estrenada fa uns mesos a Màlaga, va complaure un públic que assistí a una agradable sessió de cinema a la fresca. Una aposta dels Fosquets de Lithica que s’avança com a mostra  del que serà el Festival Internacional de Cinema de Menorca, (FICME) la programació de la qual  s’encetarà el proper setembre. És, per tant, l’art audiovisual, el setè art, una disciplina que també s’ha  encabit en les Pedreres de s’Hostal com a varietat de l’oferta estiuenca.

Malena Alterio, una de les protagonistes del film, presentà poc abans la comèdia al mateix amfiteatre.  L’actiu es mostrà satisfeta: «estic contenta per diversos motius; perquè hi ha molta gent avui i perquè el cinema resta un mica ferit després de la pandèmia per no poder veure el cinema amb pantalla gran. Per açò ara estic contenta de ser aquí. Estic flipant amb aquest espai. Em sembla meravellós que tot açò es pugui convertir i que cadascú pugui realitzar el seu art». També la directora del FICME, Inés Granell, exposà la bona iniciativa de portar «Toscana» a les pedreres juntament amb Lithica. Destacà de Lithica que és un lloc meravellós per fer tot tipus d’actuacions, però també cinema, directament sobre els murs.

«Toscana» té pinzellades de comèdia italiana però alhora amb aires del gènere de Woody Allen. Compta amb tots els ingredients humorístics per provocar la hilaritat de l’espectador. Una producció modesta en què el seu director aprofita bé tots els recursos i on desplega una història que captiva l’espectador per la realitat  manifesta de molts dels nostres entorns més propers i perquè les vicissituds de molts moments traspuen per  l’òptica del riure. La trama es desenvolupa gairebé en un bar.

Santi, un crític en gastronomia i en plena crisi dels quaranta, es trasllada en vespa a una clínica amb un    flascó d’esperma per a realitzar una fecundació in vitro a la seva dona. Durant el trajecte és envestit per un cotxe, la conductora del qual es dona a la fuga. Llavors Santi entra al Bar Toscana i es troba amb un propietari fins dalt de deutes i on hi entra en acció un exempleat amb una escopeta que reclama a l’amo    una liquidació laboral pendent.

A partir d’aquí es crea un embolic que genera un ventall d’escenes i seqüències hilarants que ens deixen    entreveure el desencís del dia a dia però tot revestit de gràcia i bon humor. La precarietat laboral, els excessos de l’empresari, les pors a les relacions sentimentals, la paternitat, els dubtes i altres situacions quotidianes són exposades per a la rialla descontrolada, encara que la cinta compta amb alguns moments de seriosa reflexió emocional sobre els problemes de molta gent. Un repartiment ajustat per a la comèdia    amb un Francesc Orella cabdal, però també amb un Edu Soto en estat graciós, com sempre, i una Malena Alterio en un paper de psicòloga que apuntala molt bé la resta de personatges. La pel·lícula, després de    gairebé hora i mitja, es desenllaça talment comença: el problema que pot suposar entrar a un establiment    per demanar canvi de cinquanta euros.