Estela Córcoles, Alejandra Villalobos, Anna Pujol i Raquel Díaz, proposaren al públic una immersió de redescobriment dels elements de la terra, el foc, l’aire i l’aigua. | RAFA RAGA

TW
0

Quatre elements naturals. Quatre flautes. Argument i personatges d’un relat de cinquanta minuts que ens oferí la segona cita del 50è Festival de Música d’Estiu de Joventuts Musicals de Ciutadella. Una història de principi a fi que tingué lloc al Teatre des Born, un 18 de juliol, on, captivats pel so persuasiu del conjunt de les flautes, els espectadors poguérem fer volar l’ imaginació cap a racons de la nostra idealitzada illa. Perquè d’això anà la proposta que presentaren les Neuma, de naturalitat, de persuasió. I d’aquests intangibles, Menorca és capdavantera.

Entorn dels elements de la terra, el foc, l’aire i l’aigua, Estela Córcoles, Alejandra Villalobos, Anna Pujol i Raquel Díaz, proposaren al públic una immersió de redescobriment d’aquests elements naturals, augmentat pel joc visual de l’acurada il·luminació, la veu en off i la posada en escena que les acompanyava. Mitjançant una coreografia en consonància amb l’estat de cada element i del discurs melòdic, un subtil moviment i caràcter adient, simple però acurat, quasi bé mil·limètric, provocaren una simbiosi entre l’art visual i el sonor que feu protagonistes del relat a qui presenciava el recital.

La trama fou la música descriptiva de l’eslovè Anze Rozman, el rus Andrey Rubtsov i del nord-americà però d’escola francesa Anthony Girard. Una música d’ambientació, quasi mancada d’estructura però que alhora permetia seguir el fil melòdic i harmònic. Música actual, culta, d’una dificultat tímbrica i de registre i marcat virtuosisme en la digitació, fent més espectaculars els efectes interpretats amb l’aire i el moviment de claus fets per les intèrprets de flauta, flautí i flauta alto que resolgueren amb soltesa. Una gamma de sonoritats ben singular i de dinàmiques que ompliren la paleta de colors d’aquest viatge per la més pura naturalitat. Una compenetració entre els diferents rols musicals de cada obra, cada una amb el seu paper, melòdic o d’acompanyament, però amb personalitat individual que feu enaltir la figura escènica del conjunt.

Menorca inspira, així ens ho feren saber les Neuma, que alhora ens inspiraren a nosaltres a preservar i experimentar. A tornar a l’origen del tot per contemplar-ne la seva bellesa. Menorca és una illa on els elements naturals com l’aigua i el vent hi són presents en el seu dia a dia, d’una manera vital alhora que essencial, per entendre la idiosincrasia de la seva gent, els seus orígens.

Una proposta innovadora que experimenta amb les sensacions del públic i va més enllà de la tradició del format concert que el públic té tant sedimentada. Terra humida i viva, foc nou, aigua neta, aire pur i fresc. Joventut i ganes d’anar més enllà amb la proposta escènica i l’estètica per oferir-nos un espectacle, amb totes les lletres.

Fou així com les Neuma ens proposaren un nou discurs sense sortir de l’exigència qualitativa i el fet més pur de la música, l’emoció. Pel proper dilluns, esperem seguir emocionant-nos amb l’Ensemble Brudieu. Un altre punt d’origen, en aquest cas d’una altre història, la de la música, que ja deixava escrites a ploma algunes joies en forma de cant i música religiosa. L’església del Socors farà la resta.