Ca n'Oliver torna a lluir les seves pintures al sostre

L’estat de conservació de la pintura del cel ras, de 4 per 4,15 metres, obra del pintor sicilià Giuseppe Patania i del decorador Stefano Cotardi, era realment dolent, amb una sèrie d’alteracions que afectaven la capa pictòrica, amb la pèrdua d’una part important de la decoració ornamental a causa de que les zones perdudes van ser refregades, afegint-hi la deficient cohesió entre la capa pictòrica i la capa de preparació, segons assenyala Francesc Isbert.

L’actuació també ha permès la reparació de despreniments a zones puntuals de la tela, com en els punts d’ancoratge, el que podria haver provocat que el suport es desprengués    del bigam provocant la seva caiguda a terra i la seva deformació, alterant la seva unitat.

La tela del cel ras també presentava unes grans taques d’humitat a causa de les filtracions d’aigua del pis superior, amb el deteriorament de l’estat de conservació de la tela, provocant el que tècnicament es denomina «pulverulència», és a dir, «la descohesió caracteritzada per la separació de les partícules que formen la matèria de l’estrat, quan l’estat de disgregació està molt avançat es pot parlar de pulverulència», assegura Isbert.

A més, les motllures de llenya que rematen el perímetre de la pintura també presentaven una deficient cohesió generalitzada entre les capes de preparació i pictòrica, amb la presència de diferents aixecaments.

La intervenció de Francesc Isbert i Lina Torres ha consistit en la neteja amb pinzells i raspall tous i la consolidació de la pintura del cel ras, així com la fixació de la tela en les zones on hi havia alteració pel rovell dels claus. Entre la tela i l’esperiment s’ha netejat de trossos de petites branques d‘arbres que segurament eren restes de nius de coloms que hi havia al pis superior abans de l’adquisició per    part de l’administració.