Carles Gomila davant una de les obres de l’exposició | Vidrart

TW
0

El pintor figuratiu Carles Gomila (Ciutadella, 1978) torna amb una nova exposició individual formada per 32 obres creades durant el darrer any, que fins al pròxim dia 16 de setembre es pot veure a la Galeria Vidrart, de Ciutadella. «Creatura» és el nom d’aquesta mostra pictòrica que està basada en fragments d’un diari de somnis de l’artista.

L’exposició «Creatura» està formada per 16 pintures, 12 dibuixos i quatre edicions limitades, entre les quals també hi han cabut el dibuix i l’obra gràfica, i és la producció    pràcticament del darrer any de Carles Gomila. Una exposició que s’hauria d’haver fet abans, però que s’ha retardat a causa de la covid-19, i que presenta una varietat de formats. «L’exposició està formada per fragments d’un diari de somnis, he agafat alguns dels més rellevants en la temàtica i he fet una col·lecció d’obres. Hi ha quadres de dos metres fins a vint centímetres, hi ha de tot, en aquesta exposició he fet un esforç per tenir una mica de varietat de formats», afirma Gomila.

Les obres són el reflex de les criatures que poblen l’imaginari de Carles Gomila. Foto Vidrart

Temàtiques

L’exposició presenta diverses temàtiques i narratives en els seus quadres en que Gomila plasma part del seu imaginari oníric, «temàticament no hi ha un fil en comú, excepte que la figura protagonista és la dona. És un recull de visions de somnis que he anat tenint amb el pas dels anys i que tenen a veure amb una idea arquetípica de la dona, tot està envoltat d’aquesta idea», afirma.

L’artista treballa la figura humana amb pintura a l’oli, encara que en la mostra de Vidrart hi ha nombrosos dibuixos. «El dibuix té més a veure en el fet de construir alguna cosa, una idea que vols construir, té una estructura més sòlida, mentre que la pintura et permet explorar, no tens un objectiu clar i el vas explorant fins a arribar a una cosa concreta, comences amb una idea oberta i la pots anar tancant, perquè et permet rectificar indefinidament», argumenta.

L’obra de Gomila no es defineix per un color en concret, sinó que «no hi ha un color dominant en la meva obra, jug amb el color de forma emocional, vull transmetre una emoció i li don una estructura a través del dibuix i el color, el color bàsicament és estructurar emocions, hi ha varietat de gammes de colors, des de verds molt frescos, vermells molt encesos, no hi ha una harmonia cromàtica», assenyala.

Durant la seva trajectòria artística, Gomila ha mantingut la figura humana com a element central i ha anat fent composicions més sofisticades, «al principi m’interessava més que una pintura estés bé i ara m’importa més que expliqui alguna cosa, no que estigui bé», subratlla.