Aquest ha estat un estiu de força activitat artística i creativa, manifesta, amb diferents concerts a Balears i la composició de dues bandes sonores, per a «Shalifechallence» i «Hauser&Wirth».
Com serà aquest concert?
—Tindrà un caire intimista, en un repàs a la meva producció musical i amb cançons de les diferents etapes. Interpretaré alguns temes al piano, guitarra i sintetitzador, i comptaré amb les col·laboracions del poeta Ponç Pons en l’estrena d’«Els dies antics». Pau Cardona m’acompanyarà al violoncel, i Gêliah Dansânima, amb la seva dansa.
«Els dies antics» arriba en un moment molt oportú, en plena saturació d’agost.
—Vaig musicar el poema fa tres mesos, abans que vingués la gran voràgine d’agost. Vaig pensar que aquest era el millor moment per presentar-lo. Em preocupa la situació de la nostra Illa, amb uns recursos limitats, i en un moment de tanta especulació.
«Som una illa d’estranys», com diu la lletra.
—La gent d’aquí, els menorquins, hauríem de reivindicar més el suport de la nostra cultura. La cançó porta un missatge que vull expandir, perquè és necessari i és urgent.
El missatge del paisatge i la veu pròpia de l’Illa, amb molta bellesa.
—Crec que a través de la bellesa, i sobretot a través de l’emoció, pots comunicar d’una manera molt directa. La poesia i la música tenen aquesta capacitat d’arribar sense filtres a l’emoció. Tocant l’emoció, quan pots commoure, pots aconseguir coses, de vegades.
Amb el poeta Ponç Pons hi ha una connexió especial?
—És una relació creativa i humana molt sincera, que va començar amb el disc «Nura» fa deu anys. Amb ell vaig fer un pas més en el descobriment de la poesia musicada, i és un privilegi cantar els seus poemes.
Ha estat un estiu intens, amb la mort de Joan F. López Casasnovas, cosí de la seva mare, Maria Àngels Gornès.
—La meva mare ha musicat diversos poemes de Joan F. López Casasnovas, alguns d’ells, molt emblemàtics. De fet, en el seu darrer disc, «Les ales obertes», hi ha dos poemes d’en Joan, «Com ho faré sense tu» i «Cançó d’estiu», musicada per jo mateix, que vàrem interpretar junts al comiat de Joan F. López a Lithica.
Ell va tenir oportunitat d’escoltar-lo abans?
—Sí, i el seu feedback va ser molt positiu. Ens va transmetre que li havia agradat molt. Curiosament, el passat abril, Joan F. López em va ajudar amb un poema d’Ausiàs March, «La gran dolor que llengua no pot dir», que vaig treure com a single. Vam estar tot un matí junts al meu estudi analitzant el poema. Un matí lluminós i enriquidor. Va ser la darrera vegada que el vaig veure.
Aquest ha estat un estiu també de participació a Illanvers.
—Hi he estat en gairebé totes les edicions del festival, i haig de dir que aquesta ha estat una de les més destacades, amb una selecció de poetes molt interessant i amb una càrrega emotiva especial, tenint en compte que l’acte va estar dedicat a Joan F. López Casasnovas.
«Els dies antics» formarà part d’un nou disc?
—Normalment, estic tres o quatre anys entre un disc i un altre, però en aquesta ocasió, després de «Metaphora» (Satélite k, 2021), la gestació d’un nou projecte discogràfic s’ha avançat, i quasi puc assegurar que l’any que ve sortirà a la llum. La poesia tindrà un paper rellevant, i per descomptat, «Els dies antics» hi serà present.
Sin comentarios
Para comentar es necesario estar registrado en Menorca - Es diari
De momento no hay comentarios.