Aquesta companya està formada per ballarins procedents de diferents disciplines de dansa urbana | Carles Torrico

TW
0

El festival Pedra Viva segueix sorprenent amb les seves propostes espaials. Aquesta vegada, l’espai protagonista ha estat el safareig en desús de sa Vinyeta, reconvertit en bell i curiós escenari per acollir un espectacle de dansa de rel urbana.

Els protagonistes de la nit foren la companyia Iron skulls, un col·lectiu radicat a Barcelona, i format per ballarins d’arreu de l’Estat espanyol, que des de 2005 investiga els límits estilístics de diverses disciplines, com el breakdance, hip-hop, acrobàcia, arts marcials i dansa contemporània, que seria el nexe del qual parteixen i on volen arribar.

Per a l’ocasió, ens oferiren dues peces: «No sin mis huesos» i «Kintsugi».

Quatre ballarins vestits de blanc i amb robes de tall místic anaven dibuixant l’espai amb moviments geomètrics, entrellaçant-se, confonent-se en una amalgama corpòria, i oferint figures estilitzades i densificades de les diferents disciplines de dansa urbana que són la seva senya d’identitat. Una música obstinada i electrònica servia de fons a la coreografia creada per la pròpia companyia, així com també signaven la direcció de l’espectacle. La interacció amb l’espai i la bellesa d’algunes figures foren un encert. Tot i així, i sota el punt de vista de qui escriu, hi faltaria una narrativa que es desprengués de la proposta i una direcció que conformés una teatralitat cercada però no aconseguida. O potser la intenció era quedar a la superfície del moviment, entès i gaudit en ell mateix…

La segona peça, «Kintsugi», s’inspira en la tècnica japonesa de reparació d’objectes que es remunta al segle XV, la qual planteja la filosofia de que les fissures i les reparacions formen part de la història i la bellesa d’un objecte. Aquesta segona proposta constava de dues parts, la inicial més en la línia de la primera peça, i la segona part de tall més humorístic i paròdic. Allò que començava com una proposta minimalista i seriosa, encara que molt més vertebrada per l’street dance, es transformava en una proposta desenfadada, divertida, fresca i directa. El ritme electrònic donava pas a la música clàssica i a una ocurrent paròdia de moviments de dansa clàssica metamorfosats en hip-hop.

Una proposta curiosa, diferent, i ubicada en un indret sorprenent i molt agradable.